El Parlament no es dissol

Print Friendly, PDF & Email

Per referir-se a l’acte d’anticipació del finiment de la legislatura, l’expressió adequada és «dissolució de la legislatura», i no pas «dissolució del Parlament».

El Parlament, en circumstàncies normals, és indissoluble. Fins sota la dictadura franquista es va mantenir viva a l’exili la institució parlamentària, com a símbol de la continuïtat de les institucions democràtiques. El Parlament, com a institució de la Generalitat, és permanent: no se succeeixen els parlaments, sinó les legislatures.

Val a dir que normes bàsiques com l’Estatut mateix o el Reglament del Parlament empren l’expressió «dissolució del Parlament» amb aquest sentit; aquesta expressió, tanmateix, té una càrrega semàntica que fa desaconsellable de perpetuar-ne l’ús.

És per aquesta raó que ja l’any 2008 el Parlament va resoldre de prescindir-ne en els textos legals i va fixar, precisament per mitjà d’una llei de desenvolupament bàsic de l’Estatut, la Llei de la presidència de la Generalitat i del Govern (Llei 13/2008, del 5 de novembre), l’expressió «dissolució de la legislatura», que s’hi empra sistemàticament.

Art. 4.6

«Si un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura cap candidat o candidata no ha estat elegit, la legislatura resta dissolta automàticament i el president o presidenta de la Generalitat en funcions convoca eleccions de manera immediata, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria.»

Art. 6.3

«Ni la suplència ni la substitució del president o presidenta de la Generalitat no permeten exercir les atribucions del càrrec relatives al plantejament d’una qüestió de confiança, a la designació i el cessament dels consellers o a la dissolució anticipada de la legislatura

Art. 10

«Corresponen al president o presidenta de la Generalitat, en exercici de la més alta representació de la Generalitat, les atribucions següents:

»c) Convocar les eleccions al Parlament i decretar la dissolució anticipada o la fi de la legislatura

Això no obsta que en textos no legislatius es continuï emprant l’expressió «dissolució del Parlament», ben arrelada en la fraseologia parlamentària, i és inevitable i lògic que sigui també així en usos no especialitzats, perquè el que es vol dir és que es dissol “aquell” parlament, és a dir la composició determinada del Parlament de Catalunya durant la legislatura estroncada. En les disposicions normatives, però, tant del Parlament com del Govern, convé respectar la nova formulació, que tradueix fidelment el fet que, pròpiament, la institució parlamentària no es dissol.

Un cop finida la legislatura, es dissol el Ple del Parlament, i es dissolen altres òrgans parlamentaris de composició variable, però els vint-i-tres membres de la Diputació Permanent mantenen la condició de diputats, i el president o presidenta del Parlament conserva el seu càrrec. El Parlament, en definitiva, subsisteix.

En paral·lel a la recomanació d’utilitzar l’expressió «dissolució de la legislatura» (o, per extensió, l’expressió «dissolució del Parlament de la desena legislatura», o l’ordinal que hi escaigui), no es pot obviar una altra recomanació que convé tenir present en moments de final de legislatura: en general, més que no pas a la dissolució de la legislatura, serà preferible referir-se al finiment de la legislatura, especialment si el text fa referència als efectes del finiment de legislatura en la caducitat o la vigència de les tramitacions parlamentàries.

Aquesta denominació genèrica, «finiment de la legislatura», serveix per a tots els supòsits que defineix l’article 66 EAC:

– expiració del mandat legal

– dissolució automàtica (en cas que cap candidat no resulti investit)

– dissolució anticipada (per decret del president de la Generalitat)

Així doncs, quan la informació sobre la causa concreta d’acabament d’una legislatura sigui irrellevant, caldrà optar per la denominació genèrica («finiment de la legislatura»), i caldrà reservar l’expressió «dissolució de la legislatura» per als textos en què convingui fer referència expressa a aquesta causa específica d’acabament de la legislatura.

Així, el tràmit de cloenda d’una tramitació parlamentària ha d’indicar «finiment de la legislatura» (i no pas «dissolució de la legislatura») com a causa de la caducitat o el decaïment de la tramitació.

En canvi, el decret de convocatòria d’eleccions haurà d’evitar de reproduir el títol que s’havia fet servir fins ara («Decret XXX/20XX, del [data], de convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya i de la seva dissolució»), en favor d’un de més clar, coherent amb la recomanació formulada en aquesta nota: «Decret XXX/20XX, del [data], de dissolució de la [ordinal] legislatura del Parlament de Catalunya i de convocatòria d’eleccions».

 

Font: Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *