‘Llegat’ i ‘llegítima’

PrintFriendly and PDF

Un dels trets característics del lèxic patrimonial del català és la palatalització de la ela inicial llatina, que ha donat formes com ara llavi, llegir, lloc o llum. Tanmateix, en els cultismes relacionats amb aquestes paraules la palatalització no es produeix, i per això tenim els mots labial, lectura, local i lumínic, començats amb ela.

S’ha de dir, això no obstant, que la tendència a la palatalització és tan popular que ha contaminat algunes paraules cultes, com ara llunàtic (forma admesa), lliberal (considerada vulgar, en comptes de liberal) i llògic (del tot incorrecta). Entre aquests cultismes, tenim els doblets legat / llegat i legítim / llegítima, en què cadascun d’aquests termes té un significat diferent.

El terme legat fa referència a la persona enviada en representació d’una autoritat civil o eclesiàstica. En canvi, llegat és un terme propi del dret de successions i designa els béns que es deixen a algú per disposició testamentària. El verb relacionat amb aquest substantiu és llegar; això no obstant, el beneficiari d’un llegat s’anomena legatari.

El cònsol Luci Lucini Sura va ser llegat imperial a la Tarraconense.

El cònsol Luci Lucini Sura va ser legat imperial a la Tarraconense.

✘ Sembla que l’inventari del legat de la duquessa trigarà més de dos mesos a completar-se.

Sembla que l’inventari del llegat de la duquessa trigarà més de dos mesos a completar-se

L’adjectiu legítim fa referència a allò que és genuí i, aplicat al camp jurídic, a allò que és fundat en dret i conforme a la llei i als principis acceptats. D’altra banda, el terme llegítima pertany igualment al dret de successions i es refereix a la part de l’herència de la qual el testador no pot disposar lliurement i s’ha de repartir entre els seus parents directes.

El tribunal no ha admès l’atenuant de llegítima defensa.

 ✓ El tribunal no ha admès l’atenuant de legítima defensa. 

Fetes les deduccions, va quedar una legítima de deu mil euros que es van repartir entre els quatre hereus. 

Fetes les deduccions, va quedar una llegítima de deu mil euros que es van repartir entre els quatre hereus.

 

Font: Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *