‘No’ davant de noms i adjectius: amb guionet? aglutinat? separat?

Print Friendly, PDF & Email

La publicació de l’Ortografia catalana el maig d’aquest any 2017 ens ha obligat a repassar, revisar, refer i reaprendre algunes normes i excepcions que teníem ben sedimentades al subconscient. Un dels canvis que introdueix la nova ortografia és l’ús del guionet.

En el cas de paraules formades per un nom o un adjectiu precedits de l’adverbi no, tenim dues possibilitats:

Si el conjunt de no + nom/adjectiu correspon a un concepte ben fixat, que s’ha lexicalitzat, és a dir, el significat del conjunt no es pot deduir de la suma de significats de les parts, aleshores ho escriurem amb un guionet. Generalment es tracta de termes propis d’un àmbit d’especialitat: pacte de no-agressió, països no-alineats, principi de no-intervenció, element no-metall, prosa de no-ficció o el no-res.

Si el significat del conjunt de no + nom/adjectiu és el significat contrari del que tindria sense el no, aleshores s’escriu separat: els no fumadors, una organització no governamental, una equació no lineal o la comunicació no verbal. Aquestes formacions van sovint acompanyades d’un complement: la no convertibilitat (del dòlar), la no obligatorietat (de la vacunació).

En l’àmbit jurídic, trobem al Cercador terminològic alguns exemples de termes ben fixats, que s’escriuen, per tant, amb guionet. És el cas de no-ingerència, pacte de no-competència, principi de no-confiscatorietat o supòsit de no-subjecció.

Font: TERMCAT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *