‘Obligat compliment’, ‘compliment obligat’ o ‘compliment obligatori’?

Print Friendly, PDF & Email

En català l’ordre de col·locació dels substantius i els adjectius que els determinen no sol tenir valor semàntic; per tant, aquest ordre és lliure, quasi sempre irrellevant i respon sobretot a preferències estilístiques. Tanmateix, per defecte, es considera que en un estil neutre el substantiu precedeix l’adjectiu.

Per tant, en els textos jurídics i administratius l’expressió de compliment obligat és preferible a d’obligat compliment per a indicar que una disposició s’ha de realitzar forçosament per imposició legal.

~ Els documents del pla d’ordenació urbanística han d’especificar les determinacions que deriven de l’obligat compliment del pla director.

Els documents del pla d’ordenació urbanística han d’especificar les determinacions que deriven del compliment obligat del pla director.

Això no obstant, encara és més recomanable l’adjectiu obligatori, que sempre va posposat al substantiu corresponent i té el significat de ‘allò que obliga a fer una cosa’ o ‘allò que cal fer’, per a expressar la mateixa idea de compliment forçós.

Els documents del pla d’ordenació urbanística han d’especificar les determinacions que deriven del compliment obligatori del pla director.

 

ús correcte | ús incorrecte| ~ ús no recomanable

Font: Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *