Connectors conflictius en la redacció jurídica (I)

  Els connectors són elements lingüístics de gran utilitat per al professional del dret d’avui dia. Serveixen per articular el seu discurs jurídic, però també són una font d’errors i interferències lingüístiques. Amb aquest breu apunt volem destacar 10 connectors que sovint generen errors.   Forma incorrecta Formes correctes sempre i…

Més

El guionet en la denominació de càrrecs (nova normativa)

Una de les novetats que aporta la nova normativa del català aprovada l’any 2017 és l’ús del guionet en expressions com sub-director general o vice-primer ministre. Es tracta de posar guionet en les expressions formades per dos o més elements i que van precedides per prefixos (com ara sub-, vice–…

Més

‘Complet’ o ‘complert’?

Complet és un adjectiu que significa íntegre, sencer, que no hi falta res; mentre que complert és el participi del verb complir i és el que hem d’utilitzar quan ens ajustem, entre altres, als terminis, a les lleis o a les funcions (diem: hem complert els terminis, les lleis o les funcions). Vegem-ho amb uns exemples: Ús de l’adjectiu complet:…

Més

Ostentar

El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) defineix ostentar de la manera següent: ostentar v. tr. Mostrar, especialment amb afectació Encara que en el registre col·loquial s’usa aquest verb amb el sentit de ‘tenir’ un càrrec o un grau, en llenguatge jurídic i administratiu és preferible…

Més

Les sigles, sense punts

En llenguatge jurídic és molt habitual l’ús de sigles. Per exemple, en un contracte d’arrendament són habituals sigles relatives a impostos i índexs (IPC, IBI, IVA), al document d’identitat de les parts (DNI) i a la legislació corresponent (CC, LAU); en una demanda hi trobem sovint les sigles de col·legis…

Més

Majusculitis

TOTMANLLEVANTLAIDEADELPROLEGDEJOANSOLAENELSEUCELEBRETRACTATDEPUNTUACIOCOMENCEMAQUESTARTICLEESCRIVINTTALCOMHOFEIENALEPOCACLASSICA.L’ESCRIPTURA·ROMANA·NOMÉS·CONEIXIA·LES·LLETRES·CAPITALS·I·HEM·D’AGRAIR·A·CARLEMANY·LA·SEPARACIÓ·DE·MOTS·I·L’APARICIÓ·DE·LES·MINÚSCULES. A l’edat mitjana la minúscula es va alternar de forma anàrquica amb la majúscula, però durant el segle XVI ja es va consolidar gràcies a l’arribada de la impremta: la possibilitat d’estalviar espai i temps en una època en què el material d’impressió era molt costós va comportar que la minúscula…

Més