El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) defineix ostentar de la manera següent: ostentar v. tr. Mostrar, especialment amb afectació Encara que en el registre col·loquial s’usa aquest verb amb el sentit de ‘tenir’ un càrrec o un grau, en llenguatge jurídic i administratiu és preferible…
En llenguatge jurídic és molt habitual l’ús de sigles. Per exemple, en un contracte d’arrendament són habituals sigles relatives a impostos i índexs (IPC, IBI, IVA), al document d’identitat de les parts (DNI) i a la legislació corresponent (CC, LAU); en una demanda hi trobem sovint les sigles de col·legis…
TOTMANLLEVANTLAIDEADELPROLEGDEJOANSOLAENELSEUCELEBRETRACTATDEPUNTUACIOCOMENCEMAQUESTARTICLEESCRIVINTTALCOMHOFEIENALEPOCACLASSICA.L’ESCRIPTURA·ROMANA·NOMÉS·CONEIXIA·LES·LLETRES·CAPITALS·I·HEM·D’AGRAIR·A·CARLEMANY·LA·SEPARACIÓ·DE·MOTS·I·L’APARICIÓ·DE·LES·MINÚSCULES. A l’edat mitjana la minúscula es va alternar de forma anàrquica amb la majúscula, però durant el segle XVI ja es va consolidar gràcies a l’arribada de la impremta: la possibilitat d’estalviar espai i temps en una època en què el material d’impressió era molt costós va comportar que la minúscula…
