Són correctes el verb ‘novar’ i l’adjectiu ‘novat’?

PrintFriendly and PDF

En català, el substantiu novació significa ‘Substitució d’una obligació per una altra de nova, en virtut d’una causa preexistent, que extingeix o modifica la primera’. Aquest terme, que podeu consultar al Cercador, es documenta també al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans.

Són correctes, però, un suposat verb novar i l’adjectiu novat -ada? En castellà, el verb novar es documenta en les obres lexicogràfiques; per exemple, al diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola: ‘Sustituir con una obligación otra otorgada anteriormente, la cual queda anulada en este acto’. En català, en canvi, les fonts de referència habitual (ja siguin de la llengua general o especialitzades de dret) recullen únicament el substantiu novació.

Des del punt de vista lingüístic seria possible, en català, l’ús del verb novar i l’adjectiu novat -ada, format a partir del participi. Per exemple, “data de la finalització del contracte novat“. Tanmateix, segons els contextos d’ús sembla que és més habitual fer servir construccions al voltant del substantiu novació (per exemple, sotmetre a novació, aplicar una novació, objecte de novació, sotmès a novació).

Font: TERMCAT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *