En qüestió de contractes sovint hi ha d’haver raons o causes que en justifiquin la validesa o l’anul·lació. D’aquestes causes se’n diu causes justes o causes justificades.

En castellà llegim en alguns textos legislatius justa causa, una forma que no és ni de bon tros antiga ni obsoleta, sinó que té ús en contextos actuals, malgrat que l’ordre dels elements no és l’ordre natural en castellà. És una forma consolidada que s’ha mantingut del Dret romà fins avui. Al costat de justa causa, també es poden documentar dues altres denominacions, causa justa i causa justificada, que en són sinònimes.

En català, a l’hora de crear un llenguatge jurídic modern, es recomana evitar construccions arcaiques i optar per solucions que respectin l’ordre natural de la frase. Per tant, podem utilitzar causa justa o causa justificada, però no *justa causa.

Malgrat que totes dues són denominacions sinònimes, filant molt prim, en alguns contextos l’una pot ser més adequada que l’altra. Es podria considerar que causa justa és la causa ontològicament inatacable per la seva correcció moral, i causa justificada la causa que, en l’àmbit d’una presa de decisions, resulta més oportuna en comparació a d’altres.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme al cercador terminològic.

Font: TERMCAT