El verb migrar és un verb normatiu que significa ‘anar d’un lloc a un altre, especialment d’una regió a una altra per residir-hi’. Aquest verb té dos derivats: emigrar (migrar des del punt de vista del lloc que es deixa) i immigrar (migrar des del punt de vista del lloc on s’arriba). Tant en el cas d’emigrar com d’immigrar, generalment, el referent geogràfic és un país. Una persona emigra de Suècia a Singapur, però no de Balaguer a Reus.

La persona que migra és un migrant o, si es vol, una persona migrant. Les llengües properes utilitzen formes paral·leles. Per exemple, en castellà, migrante; en francès, migrant; en anglès, migrant o migrator. Curiosament, la denominació catalana paral·lela a l’anglesa migrator —migrador—, en català s’aplica als ocells i altres animals que passen periòdicament d’una regió o un clima a un altre, no a les persones.

Depenent del punt de vista geogràfic, i amb l’exemple que hem vist abans, aquest migrant, vist des de Suècia és un emigrant i vist des de Singapur és un immigrant.

Pel que fa a qüestions formals, migrant és un nom invariable: un migrant, una migrant. En francès, en canvi, un migrant, une migrante.

Podeu consultar les fitxes d’aquests termes al Cercaterm.

(Font: TERMCAT)