La XII Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia, que porta per títol “El dret d’opció lingüística a la justícia, amb una mirada internacional”, es va celebrar el 28 de maig de 2021 i va tenir com a objectiu abordar el dret d’opció lingüística a la justícia. Per assolir aquest objectiu, primer, tres experts en dret lingüístic de Gal·les, Letònia i Brussel·les, mitjançant intervencions en vídeo, van presentar breument la situació dels drets lingüístics als seus territoris i van explicar, més concretament, com hi està regulat el dret d’opció lingüística.
Els territoris de Gal·les, Letònia i Brussel·les comparteixen el fet que el dret d’opció lingüística està garantit pel seu respectiu marc legal —igual que a Catalunya—, però difereixen en el grau de protecció que li atribueixen. La posada en pràctica del dret d’opció lingüística, per tant, també difereix d’un territori a un altre, tot i que no sempre és proporcional al seu grau de protecció.
Intervenció de Gwion Lewis, advocat Queen’s Counsel (Gal·les)
Gwion Lewis, gal·lès de naixement, exerceix com a advocat, està especialitzat en dret públic i ha rebut la distinció honorífica de Queen’s Counsel. És un ferm defensor de l’ús del gal·lès a l’Administració de justícia i ha sigut el primer advocat que ha fet tot un judici en gal·lès en les altes instàncies britàniques. El 2008 va publicar el llibre Hawl i’r Gymraeg’, una obra pionera en el seu àmbit que analitza els drets lingüístics dels gal·lesos i situa el gal·lès en un context europeu i internacional.
Segons Lewis, el marc legal britànic preserva el dret de poder adreçar-se a un jutjat (per escrit o oralment) tant en anglès com en gal·lès i, és més, es tracta d’un dret ben consolidat i no qüestionat per les autoritats judicials. Les oficines judicials estan obligades a proporcionar serveis d’interpretació a totes les persones que vulguin expressar-se en un judici en una llengua com el gal·lès i ho fan sense posar-hi cap trava. Cal remarcar que, si bé no existeix el requisit per als jutges de tenir coneixements de gal·lès per exercir a Gal·les, les autoritats judicials són sensibles al tema. En aquest sentit, escau remarcar la directiu següent emesa per la seva escola judicial: “El dret a utilitzar el gal·lès no s’ha de considerar una concessió, ni una molèstia, ni tampoc ha de generar cap tipus de favoritisme, ni aquest tipus d’impressions s’han de transmetre als intervinents. Hi poden haver raons lingüístiques subtils, invisibles als ulls d’un anglòfon monolingüe, que condueixen a una persona, encara que sigui bilingüe, a sentir-se més còmode expressant-se en gal·lès en un judici. No s’ha d’interpretar que un bilingüe que opti pel gal·lès vulgui ser problemàtic, sigui deliberadament obtús o ho faci amb intencions polítiques”.
No obstant això, Gal·les se situa en la mateixa línia que Catalunya pel que fa, d’una banda, a les inèrcies dels professionals del món del dret: és habitual que advocats gal·lesos optin per adreçar-se en anglès als jutjats argüint raons de conveniència. I de l’altra, pel que fa a la tradició a opositar per a jutge: a Gal·les hi ha poca tradició a opositar per a jutge, amb la qual cosa són pocs els jutges que dominen el gal·lès. En aquests dos sentits, Lewis reconeix que hi ha un llarg camí per recórrer.
Intervenció d’Ina Druviete, sociolingüista (Letònia)
Ina Druviete, experta sociolingüista, té com a línies de recerca la llengua letona, la política lingüística i la situació sociolingüística a Letònia. Ha exercit càrrecs polítics, ha sigut membre d’associacions i comissions de l’àmbit lingüístic i de consells de redacció de revistes científiques. Actualment és vicerectora d’Humanitats i Ciències de l’Educació a la Universitat de Letònia.
Druviete va descriure la solidesa del marc legal letó en matèria de drets lingüístics i va explicar que el letó és l’única llengua oficial de Letònia, que la Constitució dona a la llengua un tractament preferent, que els jutges i jutgesses han de saber letó per exercir i que múltiples lleis de diverses branques del dret preserven els drets lingüístics de les persones de parla letona i de tota la ciutadania.
Els usos lingüístics de l’Administració de justícia, però, no responen de forma proporcional a la protecció jurídica que rep el letó. La realitat sociolingüística de l’Administració de justícia està caracteritzada per una presència notable de parlants de rus, la qual cosa fa que a la pràctica el letó no sigui la llengua de treball principal en l’Administració de justícia i sovint es recorri als serveis d’interpretació. A Letònia el problema no és tan jurídic sinó més aviat d’actitud vers el letó: els parlants de rus, fins i tot funcionaris russòfons, encara que tinguin coneixements de letó, no el volen fer servir.
Intervenció de Judo Frank, advocat (Regió Brussel·les-Capital)
Frank Judo, advocat i professor en l’Institut de Dret Constitucional de la Universitat Catòlica de Lovaina, ha publicat diversos articles en matèria de dret públic i ha sigut membre del Consell Superior de Justícia de Bèlgica del 2016 al 2020. Actualment és president en funcions de l’Associació d’Advocats Neerlandòfons de Bèlgica.
Judo va explicar, centrant-se en la Regió de Brussel·les-Capital, com la legislació belga regula el bilingüisme oficial. Aquesta legislació obliga els tribunals a estar formats per jutges neerlandòfons i alhora jutges francòfons, i també estableix el dret d’opció lingüística de les parts a expressar-se tant francès com neerlandès. A diferència de Catalunya, a Brussel·les els serveis d’interpretació en els judicis entre les llengües oficials són molt habituals, i els problemes en la garantia dels drets lingüístics no es troben tant a l’àmbit judicial, sinó més aviat a l’àmbit administratiu.
Podeu accedir al vídeo de la Jornada en aquest enllaç.