En el marc de la VIII Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia, celebrada el passat 1 de desembre al Col·legi d’Advocats de Sabadell, el Dr. Juan Carlos Moreno Cabrera va pronunciar la conferència central de l’acte. L’objectiu de la seva intervenció, de la qual ja disposem del text íntegre consultable des de la nostra pàgina web, va ser explicar la política lingüística central de l’Estat espanyol que gira al voltant del que s’anomena “l’espanyolisme lingüístic”.
En destaquem els fragments següents:
“Per suposat, la idea que el castellà mai es va imposar a Espanya és clarament falsa, ja que durant diversos segles, abans i després de la dictadura franquista, l’ensenyament, per exemple, es va realitzar a Espanya de forma generalitzada únicament en castellà, sense que hi hagués cap espai per a les altres llengües dels diferents pobles de l’Estat espanyol.”
“Els qui promouen la ideologia de l’espanyolisme lingüístic tenen en comú la negativa a reconèixer aquesta ideologia espanyolista en el seu discurs i l’afirmació que els discursos a favor de les llengües no castellanes de l’Estat espanyol estan basades en una ideologia nacionalista gairebé sempre radical i excloent, des de la qual es pretén atacar i fer desaparèixer el castellà. A través d’aquesta actitud, intenten presentar els seus discursos com a objectius, científics i deslligats de qualsevol tipus d’ideologia nacionalista i els discursos dels que defensen les seves llengües minoritzades com a amarats irremeiablement d’una actitud ideològica particularista, identitària i retrògada.”
“Com a llengua nacional i llengua comuna (també com a llengua internacional), el castellà ha de tenir un predomini absolut en el territori de l’Estat espanyol respecte de les altres llengües. Qualsevol menysteniment d’aquest predomini s’interpreta immediatament com un atemptat contra la democràcia, la llibertat, la unitat, el progrés i la cultura, i avança la destrucció de la nació espanyola. Malgrat això, el discurs oficial és de vegades molt més subtil i està revestit d’un aire de ciutadania i igualtat que intenta ocultar la seva base nacionalista excloent i imperialista.”
“Cal cridar l’atenció sobre una altra denominació usada molt freqüentment per l’espanyolisme lingüístic com a substitut de l’expressió llengua pròpia. És el de llengua autonòmica. Amb aquesta expressió, s’intenta presentar les llengües ancestrals de gallecs, bascos i catalans com una espècie d’invent recent associat a l’Espanya de les autonomies.”
“És fonamental, per tant, per a l’espanyolisme lingüístic desvirtuar i desacreditar el concepte de llengua pròpia. Per exemple, F. Marcos Marín i A. de Miguel en el llibre Se habla español. Madrid: Biblioteca Nueva, 2009, pàgina 94, diuen: ‘La idea de que los territorios puedan tener una «lengua propia» es la consecuencia de un desgraciado principio que se ha instalado en los recientes usos políticos con consecuencias imprevisibles’.”
Dr. Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de lingüística general de la Universitat Autònoma de Madrid.
Podeu baixar-vos el text complet des d’aquest enllaç o consultar l’apartat de la web del CICAC dedicat a la VIII Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia.