L’urbanisme és una de les branques més singulars del Dret administratiu perquè té molta terminologia específica. Per exemple, en el Diccionari de dret administratiu es recullen 147 termes d’aquest àmbit específic, que podeu consultar al cercador del portal.

Una de les facultats que l’ordenament jurídic atorga al titular d’un bé immoble és el dret d’edificar o ius aedificandi. El propietari d’una finca té el dret d’edificar-hi quan se li atorga una llicència urbanística, però aquest dret només el té pel temps previst en el planejament o en la legislació urbanística. És a dir, és un dret que neix amb l’atorgament d’una llicència urbanística i s’extingeix si no s’edifica en el termini previst.

Un cop el propietari ha edificat d’acord amb la llicència atorgada, té el dret a l’edificació o dret d’edificació, que és el dret d’aquest mateix propietari d’incorporar al seu patrimoni una construcció o edificació feta d’acord amb una llicència urbanística. El dret a l’edificació es consolida amb la construcció efectiva en els termes autoritzats per la llicència i la integració de la construcció en el propi patrimoni.

Font: TERMCAT