L’ús del verb ostentar per designar l’acció d’exercir un càrrec és considerat un ús pompós del llenguatge i, fins i tot, jerarquitzant. Aquests usos estan condemnats pels criteris actuals de modernització del llenguatge jurídic, els quals aposten per termes més clars i que transmetin els valors de respecte i igualtat propis d’una democràcia. Així doncs, actualment els càrrecs ja no s’ostenten, sinó que s’exerceixen o s’ocupen. Vegeu els exemples següents, que us ajudaran a trobar alternatives a l’ús de ostentar.
✘Va ostentar el càrrec de vicepresidenta.
✓Va exercir el càrrec de vicepresidenta.
✘La denominació honorífica de degà s’ostenta amb caràcter vitalici.
✓La denominació honorífica de degà es posseeix amb caràcter vitalici.
✘Les delegacions ostentaran la representació col·legial.
✓Les delegacions tenen la representació col·legial.
✘Un dels membres del Plenari ha d’ostentar el càrrec de secretari o secretària.
✓Un dels membres del Plenari ha d’ocupar el càrrec de secretari o secretària.
✘Ostentar la defensa de la professió davant l’Administració.
✓Practicar la defensa de la professió davant l’Administració.
Al costat de ostentar, hi ha altres termes que també transmeten pompositat i jerarquia, com ara suplicar, pregar i és de justícia que demano..., els quals també cal evitar en la redacció jurídica actual.