Els càrrecs ja no s'ostenten

Català a la carta

L’ús del verb ostentar per designar l’acció d’exercir un càrrec és considerat un ús pompós del llenguatge i, fins i tot, jerarquitzant. Aquests usos estan condemnats pels criteris actuals de modernització del llenguatge jurídic, els quals aposten per termes més clars i que transmetin els valors de respecte i igualtat propis d’una democràcia. Així doncs, actualment els càrrecs ja no s’ostenten, sinó que s’exerceixen o s’ocupen. Vegeu els exemples següents, que us ajudaran a trobar alternatives a l’ús de ostentar.

 

✘Va ostentar el càrrec de vicepresidenta.

✓Va exercir el càrrec de vicepresidenta.

 

✘La denominació honorífica de degà s’ostenta amb caràcter vitalici.

✓La denominació honorífica de degà es posseeix amb caràcter vitalici.

 

✘Les delegacions ostentaran la representació col·legial.

✓Les delegacions tenen la representació col·legial.

 

✘Un dels membres del Plenari ha d’ostentar el càrrec de secretari o secretària.

✓Un dels membres del Plenari ha d’ocupar el càrrec de secretari o secretària.

 

Ostentar la defensa de la professió davant l’Administració.

Practicar la defensa de la professió davant l’Administració.

 

Al costat de ostentar, hi ha altres termes que també transmeten pompositat i jerarquia, com ara suplicar, pregar i és de justícia que demano..., els quals també cal evitar en la redacció jurídica actual.

 

Font: Servei Lingüístic del CICAC