Encara que els termes normativa i legislació es poden tractar com a sinònims en moltes ocasions, hi ha certs matisos que els distingeixen.

El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans dona per a norma la definició següent:

norma

1 f. [LC] [AD] Regla a seguir en fer alguna cosa, a què hom ha de subjectar el seu capteniment.

I aquesta per a normatiu -iva, en segona accepció:

normatiu -iva

2 f. [AD] Conjunt de normes que regulen una matèria, una activitat.

El mateix diccionari dona per a llei la definició següent:

llei

2 1 f. [DR] [PO] [AD] Norma jurídica de caràcter general i obligatori, dictada pels òrgans que tenen atribuït el poder legislatiu.

I aquesta per a legislació:

legislació

1 f. [LC] [DR] [AD] Conjunt de lleis que regulen una branca determinada de l’activitat d’una comunitat.

D’acord amb aquestes definicions, es pot concloure que la llei és un cas particular de norma. De fet, la llei és la norma jurídica parlamentària per excel·lència.

Per tant, el sentit de normativa és més ampli i fa referència a la globalitat del dret, malgrat que es pot referir a diferents matèries (normativa laboral, escolar, urbanística, etc.) i nivells d’administració (normativa estatal, autonòmica, local, corporativa, etc.), i el de legislació més restringit, ja que fa referència a les normes emanades del poder legislatiu, tant des del punt de vista de les cambres parlamentàries on es produeix (legislació estatal, autonòmica, comunitària) com de les grans àrees del dret a què s’aplica (legislació civil, penal, social, etc.).

✘ Aprovar les instruccions i els protocols d’actuació per als operadors de la inspecció de seguretat industrial, d’acord amb la legislació aplicable.

✓ Aprovar les instruccions i els protocols d’actuació per als operadors de la inspecció de seguretat industrial, d’acord amb la normativa aplicable.

✓ ús correcte |✘ ús incorrecte

Font: Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya