El verb extradir és un verb incoatiu, és a dir, un verb acabat en -ir que afegeix a l’arrel la forma -eix- (-ix en català occidental) en la primera, segona i tercera persones del singular i en la tercera del plural dels presents d’indicatiu i subjuntiu. Es conjuga, doncs, com el verb servir:
INFINITIU: extradir
GERUNDI: extradint
PARTICIPI: extradit | extradida | extradits | extradides
INDICATIU PRESENT: extradeixo | extradeixes | extradeix | extradim | extradiu | extradeixen
INDICATIU IMPERFET: extradia | extradies | extradia | extradíem | extradíeu | extradien
INDICATIU PASSAT: extradí | extradires | extradí | extradírem | extradíreu | extradiren
INDICATIU FUTUR: extradiré | extradiràs | extradirà | extradirem | extradireu |extradiran
INDICATIU CONDICIONAL: extradiria | extradiries | extradiria | extradiríem | extradiríeu | extradirien
SUBJUNTIU PRESENT: extradeixi | extradeixis | extradeixi | extradim | extradiu | extradeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: extradís | extradissis | extradís | extradíssim | extradíssiu | extradissin
IMPERATIU: extradeix | extradeixi | extradim | extradiu | extradeixin
No és correcta, doncs, la forma ✘extraditar (és com es diu en castellà).
✘La fiscalia demana que se l'extraditi.
✓La fiscalia demana que se l'extradeixi.
✘El fiscal demana que sigui extraditat.
✘El fiscal demana que sigui extradiat.
✓El fiscal demana que sigui extradit.
✘El tribunal haurà de decidir si l’extradiu.
✘El tribunal haurà de decidir si l’extradita.
✓El tribunal haurà de decidir si l’extradeix.
✘El tribunal haurà de decidir si l’extraditen.
✓El tribunal haurà de decidir si l’extradeixen.
✘Si l’extraditessin, hi hauria protestes al carrer.
✓Si l’extradissin, hi hauria protestes al carrer.
✘Consideren que ella no pot ser extradita per la justícia del país.
✓Consideren que ella no pot ser extradida per la justícia del país.
La forma substantiva és extradició.
Font: Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya