Els advocats sovint se serveixen de locucions i expressions fixes amb una càrrega metafòrica per enriquir i acolorir els textos jurídics. Solen ser expressions d’una llarga tradició, conegudes per la societat i que permeten dir en poques paraules una idea sovint complexa. En aquest article parlarem de l’expressió victòria pírrica.
Per entendre aquesta expressió hem de viatjar a l’Epir del segle III aC, la regió nord-oest de l’actual Grècia. Aleshores era una regió independent regnada pel rei Pirros, un militar valent i molt ambiciós que va lluitar en nombroses guerres contra macedonis, cartaginesos i romans. La seva batalla més famosa va ser la que presumptament va lliurar a la Magna Grècia, l’actual sud d’Itàlia, en què va guanyar els romans, però va perdre tants soldats que va retornar al seu país quasi sense exèrcit. Aquest triomf, que li va reportar més danys que beneficis, va donar lloc a l’expressió victòria pírrica, una locució que ha perdurat al llarg dels anys i que ja no només s’utilitza en l’àmbit militar, sinó també en l’àmbit polític, econòmic i jurídic. Els advocats la utilitzen especialment en els contextos judicials per fer referència als triomfs que no comporten cap o pràcticament cap benefici.