L'àmbit jurídic en femení (I)

Símbol del gènere femení

Dins l’àmbit jurídic hi trobem múltiples denominacions de càrrecs, oficis i altres individus el femení dels quals no és sempre fàcil de formar. A continuació, enumerem els diferents mecanismes que té la llengua catalana per formar el femení dels noms i els adjectius (substantivats) que mantenen una oposició de sexe, i ho il·lustrem a partir d’exemples que concerneixen l’àmbit jurídic, el qual l’entenem en sentit ampli i que inclou tot l’àmbit administratiu, judicial, penitenciari, legislatiu i notarial.  

1. Afegir una -a al masculí

actor – actora 
conciliador – conciliadora
conseller – consellera
creditor – creditora
deutor – deutora
infrascrit – infrascrita
jurisconsult – jurisconsulta
marmessor – marmessora
mediador – mediadora
pèrit – pèrita  
(també correcte sense accent)
pres – presa
procurador – procuradora
senador - senadora
síndic – síndica
sotaescrit – sotaescrita
tècnic – tècnica 
tresorer – tresorera
uixer – uixe
ra


L’addició del tradicional sufix -a sovint comporta canvis ortogràfics:

advocat – advocada
apoderat – apoderada
col·legatari – col·legatària
col·legiat – col·legiada
degà – degana
demandat – demandada
fedatari – fedatària
fideïcomissari – fideïcomissària
fiduciari – fiduciària
investigat – investigada
legatari – legatària
legitimari – legitimària
lletrat – lletrada
notari – notària
permissionari – permissionària
secretari – secretària
signatari – signatària
soci – sòcia

2. Afegir -essa

advocat – advocadessa                                           
batlle – batllessa                                                     
cònsol – consolessa 
jutge – jutgessa

El sufix -essa va ser la forma habitual de formar femenins referits a càrrecs o oficis. Avui dia, però, aquest sufix ja no és productiu, és a dir, ja no genera nous noms femenins. Els existents (com ara advocadessa, jutgessa, consolessa o batllessa) conviuen amb altres femenins que empren el sufix -a (advocada) o que són coincidents amb els masculins, els quals necessiten algun mecanisme sintàctic com l’article per establir l’oposició de gènere (la batlle, la cònsol i la jutge).

3. Afegir -oga
criminòleg – criminòloga
4. Canviar la -e per la -a
àrbitre – àrbitr
ministre – ministra
5. Canviar la -u per la -e
reu – rea
6. Canviar la -o per la -a
mosso – mossa
7. Canviar la -u per la -v
hereu – hereva 
cohereu – cohereva
  8. Noms invariables
-al criminal,  fiscal, vocal
(excepció: caporal – caporala, oficial – oficiala)
-ant atorgant, causant, demandant, denunciant, donant, litigant, poderdant, queixant, representant, signant
-e cònjuge, forense, lladre, membre
-ble comptable, culpable, justiciable, responsable
-ent adquirent, agent, causahavent, compareixent, contribuent, delinqüent, drethavent, fideïcomitent, gerent, ponent, transmitent
(excepció: client – clienta; tinent - tinenta)
-ida homicida
-il edil
-ista contractista, jurista, sindicalista
Altres: cap, guàrdia, intèrpret, testimoni, titular

 

Font: Servei Lingüístic del CICAC