Aquest estiu els incidents a l’aeroport de Barcelona han fet saltar a l’actualitat, entre altres, un terme molt específic del dret processal: el laude.

Un laude és una resolució vinculant i irrevocable, de compliment obligat, que posa fi a un procés d’arbitratge, el qual pot ser acordat entre les parts o per disposició legal. El laude, doncs, serveix per a resoldre de manera definitiva un conflicte entre dues o més parts. Aquesta resolució és substancialment equiparable a una sentència i, per tant, és de caràcter imperatiu i té l’autoritat de cosa jutjada.

En català, les formes adequades per a fer referència a aquest concepte són laude (pronunciat amb vocal neutra final en els dialectes que neutralitzen), laude arbitral i sentència arbitral. En textos més generals o periodístics es documenta l’expressió “laude d’obligat compliment” per a facilitar la comprensió del terme, però estrictament és una expressió redundant, atès que el laude és sempre d’obligat compliment per les parts.

Les altres llengües romàniques utilitzen formes paral·leles a les denominacions catalanes: laudo, laudo arbitral o sentencia arbitral en castellà; décision arbitrale, jugement arbitral o sentence arbitrale en francès; lodo o sentenza arbitrale en italià, i compromisso arbitral, sentença arbitral o sentença de arbitragem en portuguès. En anglès, les denominacions que es documenten més són arbitral award, arbitration award i arbitrator’s award.

Trobareu la fitxa d’aquest terme al Cercador.

Font: TERMCAT