No totes les resolucions que es prenen en un procés judicial tenen la mateixa rellevància. Determinades decisions es considera que són clau perquè resolen qüestions de dret general i per tant, encara que no són vinculants, tenen autoritat conceptual i poden servir de precedent en altres situacions jurídiques comparables.

En anglès, aquest concepte s’anomena principalment leading case o key case, en què leading i key traslladen la idea de cas referent, que serveix de guia. En francès es documenten diverses formes. Les més habituals (com arrêt de principe, décision de principe, jugement de principe) estan formades amb el complement del nom de principe, ‘que fa referència a allò que és essencial’. En castellà, es documenta alguna alternativa castellana, però la forma que té més ús és el manlleu anglès leading case.

En català, d’acord amb els especialistes consultats es recomanen les denominacions decisió de referència i decisió clau, totes dues molt transparents. El substantiu decisió (al DIEC 'resolució o determinació d’un jutge o de l’autoritat competent en un cas controvertit'), que és la base del terme, és un concepte ampli: pot referir-se tant a les decisions finals (una sentència) com a les decisions intermèdies o preliminars, com per exemple decisions interlocutòries que resolen qüestions transcendentals de manera interina. Quant a la segona part del terme el complement de referència remet a les nocions de ‘model’, ‘guia’, mentre que l’adjectiu clau trasllada la idea de ‘essencial’, ‘indispensable’, ‘important’.

[Font: TERMCAT]