Les ordres

Manual del llenguatge judicial

La documentació judicial es caracteritza pel gran nombre d’ordres que conté: un demandat ha de pagar una multa, un condemnat ha d’ingressar a la presó, un agent de policia ha de detenir algú, un funcionari ha d’enviar un ofici, etc. Per expressar-ho el castellà acostuma a unir el pronom se a l’imperatiu: requiérase, ofíciese, únanse, etc. En català hem d’evitar aquesta construcció, cosa que podem fer utilitzant les formes imperatives corresponents a vós (per a altres possibilitats d’expressar un manament, vegeu L’expressió de les obligacions).

D’altra banda, com que moltes de les ordres del jutge van adreçades genèricament al personal judicial, aquestes formes són també adients, perquè coincideixen amb els imperatius corresponents a vosaltres

✘Notifiqui’s aquesta resolució a les parts. 

Notifiqueu aquesta resolució a les parts.

✘Uneixi’s l’escrit anterior a la peça separada.

Uniu l’escrit anterior a la peça separada.

✘Incoïn-se diligències indeterminades.

Incoeu diligències indeterminades.

Cal evitar les formes impersonals quan encobreixin la primera persona (jo). La diversitat de redactors en un mateix document ha de prendre una forma clara per al lector.

Vós és el tractament amb què hem d’adreçar-nos al destinatari d’un escrit.

 

[Font: Manual de llenguatge judicial
Servei Lingüístic de l’Àmbit Judicial]