L’expressió de les obligacions

Manual de llenguatge judicial

El futur (podran, establirà, constituirà, etc.) és un temps que expressa accions o estats que tindran lloc en un temps posterior, però molt sovint també el trobem utilitzat per donar ordres.

Ara bé, en el llenguatge judicial és recomanable no fer servir el futur per donar ordres, per tal de deixar clar el matís prescriptiu o d’obligatorietat de la frase i evitar que sigui interpretada com una mera descripció del futur.

✘ Els acusats indemnitzaran l’empresa Grisan, SL, amb la quantitat de 1.000 euros.

✓ Els acusats han d’indemnitzar l’empresa Grisan, SL, amb la quantitat de 1.000 euros.

D’aquesta afirmació, però, no se n’ha de desprendre que hàgim de rebutjar el futur en la documentació judicial, ja que és aquest el temps adient quan el que volem és constatar un fet que tindrà lloc més endavant, sense donar cap ordre a ningú.

✓ Un cop transcorregut el termini, disposaré que es traslladi la demanda.

✓ Podeu consultar les actuacions, que seran a la secretaria fins que s’exhaureixi el termini.

✓ Durant el mes d’agost aquest Jutjat assumirà la recollida d’escrits.

Ara bé, en els casos que vulguem expressar obligacions de manera inequívoca és aconsellable, en comptes d’utilitzar el futur, triar una de les possibilitats següents:

· He, has, ha, hem, heu, han + de + infinitiu

✘En virtut d’aquest manament, l’encarregat dels calabossos posarà immediatament en llibertat el detingut.

✓ En virtut d’aquest manament, l’encarregat dels calabossos ha de posar immediatament en llibertat el detingut.

✘Per tant, la part demandada haurà d’abonar els interessos legals de la quantitat reclamada des de la data de la interpel·lació judicial.

✓ Per tant, la part demandada ha d’abonar els interessos legals de la quantitat reclamada des de la data de la interpel·lació judicial.

· Cal + infinitiu

✘La Llei estableix que es traslladaran les diligències prèvies a les parts acusadores.

✓La Llei estableix que cal traslladar les diligències prèvies a les parts acusadores.

✘L’article 787.2 de la LECr determina que, en aquest supòsit, es trametran les actuacions a l’audiència provincial.

✓L’article 787.2 de la LECr determina que, en aquest supòsit, cal trametre les actuacions a l’audiència provincial.

· L’imperatiu

✘Publiqueu-ho al BOP mitjançant edictes, en els quals s’expressarà la prohibició de fer pagaments a la persona fallida.

✓Publiqueu-ho al BOP mitjançant edictes, i expresseu-hi la prohibició de fer pagaments a la persona fallida.

✘Formeu un expedient de jurisdicció voluntària, que es registrarà al llibre corresponent.

✓Formeu un expedient de jurisdicció voluntària, i registreu-lo al llibre corresponent.

· El present d’indicatiu

De vegades, especialment en els textos normatius, la manera més adequada d’expressar una obligació, així com d’expressar una possibilitat, és recórrer al present. El lector ha d’entendre que es tracta d’una afirmació vigent ja en el moment que la llegeix, i no pas a partir d’un temps futur. El català, com el francès i altres llengües, construeix les frases imperatives legals en present o amb una forma d’obligació, tenint més en compte el punt de vista de qui les llegeix que no pas el de qui les redacta.

✘Les sentències que recaiguin en els judicis de menor quantia seran apel·lables a ambdós efectes.

✓Les sentències que recaiguin en els judicis de menor quantia són apel·lables a ambdós efectes.

Seran vàlides les actuacions judicials, tant les orals com les escrites, fetes en qualsevol de les dues llengües oficials, sense necessitat de traducció.

Són vàlides les actuacions judicials, tant les orals com les escrites, fetes en qualsevol de les dues llengües oficials, sense necessitat de traducció.

✘La Llei d’enjudiciament civil estableix que els litigants podran valer-se de tants testimonis com vulguin.

✓La Llei d’enjudiciament civil estableix que els litigants poden valer-se de tants testimonis com vulguin.

✘Les parts tindran dret a rectificar aspectes secundaris de les seves pretensions sense alterar-ne els fonaments.

✓Les parts tenen dret a rectificar aspectes secundaris de les seves pretensions sense alterar-ne els fonaments.

✘Tothom que no estigui impedit per fer-ho tindrà l’obligació de comparèixer a la crida judicial.

✓Tothom que no estigui impedit per fer-ho l’obligació de comparèixer a la crida judicial.

 

Per contra, també cal que tinguem presents un seguit de construccions incorrectes com a formes d’obligació, que hem de corregir per alguna de les formes esmentades anteriorment.

· Tenir que + infinitiu

És una construcció del tot rebutjable.

✘Us comunico que teniu que posar en llibertat la persona indicada.

✓Us comunico que heu de posar en llibertat la persona indicada.

· Ser precís

No té sentit d'obligació, sinó que només és correcte quan equival a ‘ser exacte’ (per exemple, aquest mecanisme és precís).

És precís registrar l’expedient de jurisdicció voluntària al llibre corresponent.

Registreu l’expedient de jurisdicció voluntària al llibre corresponent.

· Deure + infinitiu

Expressa una probabilitat, i no pas una obligació.

Així, la frase:

✓L’advocat deu ser d’ofici.

Significa que sospitem que l’advocat és d’ofici, i no pas que ha de ser d’ofici. En aquest cas la podríem corregir, per exemple, dient:

✓L’advocat ha de ser d’ofici.

Quan trobem un futur per expressar una ordre, l’hem de substituir, depenent del context, per un present o per una de les formes pròpies d’obligació.

 

[Font: Manual de llenguatge judicial

Servei Lingüístic de l’Àmbit Judicial]