Llei draconiana

Català a la carta

Els advocats sovint se serveixen de locucions i frases fetes amb una càrrega metafòrica per enriquir i acolorir els textos o discursos. Solen ser expressions d’una llarga tradició i conegudes en la societat, expressions que permeten dir en poques paraules tota una idea ben complexa. En aquest article parlarem de l’expressió llei draconiana.

L’origen de l’adjectiu draconià el trobem en el personatge històric de Dracó de Tessàlia. Dracó va ser un dels nou arconts (alt magistrats) que hi havia a Atenes el segle VII aC, i va rebre l’encàrrec de posar per escrit els delictes i les penes als quals estaven sotmesos els habitants de Grècia. Aquests delictes i penes només estaven fixats pel costum i la tradició oral i, en aquest sentit, el codi de Dracó va suposar el primer codi legislatiu escrit de l’antiga Grècia. Segons aquest alt magistrat amb funcions legislatives, les petites ofenses mereixien la mort i les grans, càstigs més durs que no existien. Així doncs, el codi de Dracó castigava amb la pena de mort quasi tots els delictes, des de robatoris menors fins a homicidis o assassinats. Tal era la duresa del codi de Dracó que popularment es deia que les seves lleis no estaven escrites amb tinta sinó amb sang.

Draconià, per tant, és un adjectiu que s’atribueix a normes o circumstàncies molt dures i severes, i sovint el trobem utilitzat en expressions com lleis draconianes, disposicions draconianes, ordres draconianes, exigències draconianes, condicions draconianes i, fins i tot, una mirada draconiana.

 

Font: Servei Lingüístic del CICAC