'MENA' o 'mena'?

MENA

Quan les administracions públiques i els mitjans de comunicació volen fer referència a un infant o a un jove de menys de 18 anys que ha migrat des del seu país d’origen fins a un altre, sense familiars, i que es troba en situació irregular i de possible desemparament, sovint fan servir el terme mena.

La forma mena és el resultat de l’ús lexicalitzat de la sigla MENA, que correspon a la denominació menor estranger no acompanyat | menor estrangera no acompanyada. Així, observem que en textos divulgatius o periodístics s’alterna l’ús de la sigla lexicalitzada (mena), de la sigla pròpiament dita (MENA) i de la denominació completa.

Si s’opta per l’ús de la sigla lexicalitzada (mena), recordem que s’escriu en minúscules i que forma el plural com qualsevol altra paraula de la llengua (“un mena”, “una mena”, “uns menes”, “unes menes”). Si s’opta per fer servir la sigla (MENA), s’escriu en majúscules i, d’acord amb la nova gramàtica normativa, el plural es pot fer amb la forma invariable (“els/les MENA”) o afegint-hi una essa minúscula (“els/les MENAs”).

Pel que fa a la denominació pròpiament dita, també es documenta com a forma alternativa a menor estranger no acompanyat | menor estrangera no acompanyada el sinònim menor estranger sense referents familiars | menor estrangera sense referents familiars.

Finalment, convé tenir en compte que algunes entitats de drets humans qüestionen aquest terme perquè consideren que deshumanitza i estigmatitza el col·lectiu al qual fa referència. És per això que alguns comencen a referir-s’hi com a infants i joves migrats sols.

Farem, doncs, seguiment d’aquest cas terminològic per veure com evoluciona.

 

Font: TERMCAT