Obrar

Manual de llenguatge judicial

Obrar significa ‘aplicar l’activitat a un fi moral’ (per exemple, obrar bé, obrar malament), i no pas ‘figurar, constar’. Per tant, no és cap terme jurídic ni administratiu.

 

✘Segons obra al foli 18 de les actuacions, el senyor Pons va ser citat al seu domicili.

✓Segons consta al foli 18 de les actuacions, el senyor Pons va ser citat al seu domicili.

 

✘La prova documental va declarar-se pertinent i va practicar-se amb el resultat obrant a les actuacions.

✓La prova documental va declarar-se pertinent i va practicar-se amb el resultat que consta a les actuacions.

 

Hem de corregir obra i obrant, ja que tenen el sentit de ‘constar’.

 

✘L’actor ni tan solament ha intentat la reclamació extrajudicial amb el titular, les dades del qual ja obraven en el seu poder.

✓L’actor ni tan solament ha intentat la reclamació extrajudicial amb el titular, les dades del qual ja tenia en el seu poder.

 

També és incorrecta l’expressió obrar en poder d’algú, que senzillament podem substituir per tenir.

 

✘Aquest delicte, comès per la persona que ha obrat en nom del deutor, pot ser perseguit sense esperar la conclusió del procés civil.

✓Aquest delicte, comès per la persona que ha actuat en nom del deutor, pot ser perseguit sense esperar la conclusió del procés civil.

 

En aquest cas obrar no té el sentit de ‘constar’, però tampoc té el sentit moral d’’obrar bé o malament’. La forma correcta corresponent a obrar en nom d’algú és actuar en nom d’algú.

 

 

Font: Manual de llenguatge judicial

Servei Lingüístic de l’Àmbit Judicial