El nom ordre tant pot ésser masculí com femení, i els seus significats canvien segons el gènere que adopti.

El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans inclou sota la mateixa entrada les accepcions dels dos gèneres (masculí i femení). Així, per a ordre en masculí dona, entre altres, les definicions següents:

ordre 1 1 m. [LC] Arranjament, disposició regular de les coses, les unes amb relació a les altres. 1 2 m. [LC] [MT] Successió metòdica, fixada. (...) 3 1 m. [SO] Sistema de regles i lleis inspiradores, aglutinants i  conformadores d’una societat. (...) 3 2 m. [LC] [AD] [DE] Situació de respecte de les normes establertes per la societat que permeten la convivència.

I per al femení:

ordre 8 1 f. [LC] [ECT] [AD] [DE] Manament, prescripció, que cal obeir, seguir, com a emanats d’una autoritat competent.

El diccionari destaca com a casos especials les expressions ordre del dia en l’accepció 1, i ordre públic en l’accepció 3.2.

      ✘ L’ordre del dia de la sessió ha d’ésser aprovada per la Mesa.

      ✓ L’ordre del dia de la sessió ha d’ésser aprovat per la Mesa.

En l’accepció 8, el terme ordre s’utilitza per a designar diversos documents de caire jurídic i administratiu (ordre d’ingrés, ordre de pagament, ordre ministerial, etc.), i també en l’expressió mot d’ordre.

      ✓ Les extensions de normes s’aproven per mitjà d’una ordre del conseller competent. Si l’extensió de norma està relacionada amb la competència d’altres departaments de la Generalitat, l’aprovació es fa per mitjà d’una ordre conjunta.

No s’ha de confondre el terme ordre amb el substantiu masculí orde, amb el qual es designa un cos de persones unides per una regla comuna o una distinció honorària, que sol tenir caràcter religiós o nobiliari.

[Font: Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya]