El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) defineix ostentar de la manera següent:

ostentar

v. tr. Mostrar, especialment amb afectació

Encara que en el registre col·loquial s’usa aquest verb amb el sentit de ‘tenir’ un càrrec o un grau, en llenguatge jurídic i administratiu és preferible evitar-lo perquè té associat un matís de vanitat i afectació, de manera que és un terme connotat.

En els contextos en què apareix el verb ostentar es pot substituir per altres de més neutres, especialment exercir, ocupar, tenir i posseir.

✘ El president o presidenta ostenta la representació oficial de l’entitat.

✓ El president o presidenta té la representació oficial de l’entitat.

✘ Armand Brotons ostenta el càrrec de secretari general del departament.

✓ Armand Brotons exerceix el càrrec de secretari general del departament.

✓ ús correcte | ✘ ús incorrecte

Font: Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya