Patrimoni cultural o patrimoni històric

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El patrimoni cultural és el conjunt de tots els béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura amb valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic, i dels béns immaterials integrants de la cultura popular i tradicional i les particularitats lingüístiques. Els poders públics tenen l’obligació de protegir el patrimoni cultural, conservar-lo, acréixer-lo, investigar-lo i difondre’n el coneixement. Tot això està recollit a la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.

El concepte de patrimoni cultural que recull la legislació catalana té com a equivalent a la legislació espanyola el terme patrimonio histórico (Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol). Així doncs, a l’hora de recollir-ho en forma de fitxa de diccionari, tindríem un concepte (descrit a la definició) que s’anomena patrimoni cultural en català i patrimonio histórico en castellà. Ara bé, el que trobem és això altre:

patrimoni cultural, n m

patrimoni històric, n m sin. compl.

es patrimonio cultural, n m

es patrimonio histórico, n m

Conjunt de tots els béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura que pel seu valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic mereixen una protecció i una defensa especials, i dels béns immaterials integrants de la cultura popular i tradicional i les particularitats lingüístiques.

Nota: La denominació patrimoni cultural és pròpia de la legislació catalana i la denominació patrimoni històric és pròpia de la legislació espanyola.

La denominació catalana principal és la que procedeix de la legislació catalana, i la denominació catalana complementària és la traducció al català de la denominació pròpia de la legislació espanyola. Igualment, com a equivalents castellans trobem, d’una banda, la denominació pròpia de la legislació espanyola, i de l’altra, la traducció al castellà de la denominació catalana principal.

Les denominacions que són traduccions procedeixen de les traduccions oficials tant del DOGC, al castellà, com del BOE, al català.

La raó per la qual es presenta així és perquè la legislació catalana està molt vinculada a l’espanyola, i perquè els usuaris d’aquesta terminologia han de conèixer i fan anar totes dues legislacions i, per tant, els és útil trobar documentades i recollides en una sola fitxa les diverses denominacions adequades en català i en castellà.

 

Font: TERMCAT