La gestió de les dades personals en temps de pandèmia ha esdevingut una temàtica d'actualitat i força controvèrsia quant a les dades de salut i de localització. Així, per exemple, alguns experts recorden que no s'ha de confondre el consentiment informat en l'àmbit sanitari amb el dret d'informació previst en la legislació de protecció de dades personals, que és un dret de tots els pacients.

La protecció de dades es refereix al conjunt de mètodes i tècniques destinats a millorar la seguretat de les dades transmeses, per evitar que es perdin o es deteriorin accidentalment o intencionadament, o que persones no autoritzades puguin accedir-hi o manipular-les.

De vegades, es documenta la referència a la protecció de dades amb les formes *securització o *segurització. Aquestes denominacions no es consideren adequades perquè són calcs innecessaris adaptats al català a partir de l'anglès securisation. En català, el terme corresponent és simplement protecció de dades. A banda del substantiu, sovint s'utilitzen també els verbs *securitzar i *seguritzar en lloc de protegir (dades, comptes, etc.); o els adjectius *securitzat i *seguritzat, a partir dels verbs. Així, un usuari *securitzat ha de ser un usuari protegit o un usuari amb dades protegides. I també es detecta un abús d'aquestes formes en altres contextos com ara vidre *securitzat en lloc de dir simplement vidre de seguretat, o pagament *securitzat per al que hauria de ser pagament segur.

Font: TERMCAT