Resum de la taula rodona ‘Com s’ofereixen els drets d’opció lingüística a Catalunya?’

XII Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia

XII Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia

La XII Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia, que porta per títol “El dret d’opció lingüística a la justícia, amb una mirada internacional”, es va celebrar el 28 de maig de 2021 i va tenir com a objectiu abordar el dret d’opció lingüística a la justícia. 

La taula rodona, moderada per la periodista Sònia Duñach, va ser l’espai on es va exposar com està la situació del dret d’opció lingüística a Catalunya i es va debatre com pal·liar les seves limitacions. Hi van participar representants dels diferents sectors jurídics: el notari José María Estropá, la registradora de la Propietat Nativitat Mota i Papasseit, la magistrada de l’Audiència Provincial de Barcelona Carme Guil, l’advocada Olga Arderiu i el magistrat de la Sala Social del TSJC Joan Agustí Maragall. Tot seguit sintetitzem les principals aportacions.

José María Estropá

El notari José María Estropá va explicar que en l’àmbit notarial es garanteix plenament el dret d’opció lingüística a l’usuari tant en l’atenció oral com en la redacció de documents. El marc legal obliga el notari que vulgui exercir a Catalunya a acreditar coneixements de català o bé a contractar personal que pugui atendre en català, i l’oficina notarial està obligada a informar del dret d’opció lingüística. Segons Estropá, a més, el Col·legi de Notaris de Catalunya està compromès a adoptar mesures per garantir el dret d’opció lingüística als usuaris. Tanmateix, els usos de la llengua catalana registrats són baixos tal com constata un estudi recent efectuat per Plataforma per la Llengua (només un 24% dels documents es redacten en català).

Segons el notari, les causes que condueixen a aquesta situació són les següents: els usuaris no tenen coneixement del seu dret d’opció lingüística; la llengua dels documents notarials sovint depèn de la llengua en què estan escrits altres documents; la presència d’estrangers com a usuaris de les notaries, i la tendència de les entitats financeres —que justament són clients molt habituals de les notaries— de demanar sempre la redacció dels documents en castellà.

Nativitat Mota i Papasseit

La registradora de la propietat Nativitat Mota i Papasseit va exposar la situació d’usos lingüístics actual de l’àmbit registral. Semblantment a l’àmbit notarial, els registradors, per a accedir al càrrec, també han d’acreditar coneixements de català o bé que el registre disposa de personal competent en aquesta llengua. Ara bé, a diferència dels notaris, el Col·legi de Registradors, en ser una institució estatal, té com a llengua de treball i vehicular el castellà i tots els procediments interns es fan en castellà.

Segons Mota, les causes que condueixen a un ús elevat del castellà en aquest àmbit són: i) la percepció del ciutadà que el registrador de la propietat és Administració estatal i, per tant, cal adreçar-s’hi en castellà; i ii) que totes les consultes que es fan telemàticament —les quals són cada vegada més freqüents— es fan en castellà, atès que la interfície només està disponible en castellà i no informa del dret d’opció lingüística. En el debat posterior, Mota apunta com a solució que per llei s’obligui a disposar d’aquestes plataformes de tramitació tant en català com en castellà.

Carme Guil

La magistrada Carme Guil retrata un àmbit de la judicatura molt castellanitzat a Barcelona, mentre que apunta a determinats usos del català en jutjats d’altres poblacions (Vic, Manresa, Arenys, Girona). Com a magistrada titular d’un òrgan judicial va redactar per defecte en català les sentències, però ara que pertany a un òrgan col·legial, l’Audiència Provincial, les resolucions es fan sempre en castellà. Així mateix, va posar en evidència que l’ús escàs del català no només es registra en els jutges, sinó també en advocats joves catalanoparlants i en fiscals.

Guil va valorar les mesures adoptades fa uns anys per promoure el català en la judicatura (el reconeixement del nivell B de català com a mèrit i l’incentiu econòmic per redactar sentències en català) i va concloure que cap de les mesures ha donat resultats palpables avui dia. Va proposar com a millora que en comptes d’haver d’acreditar el nivell B de català, la qual cosa és un pur tràmit administratiu, s’hagi d’acreditar l’ús efectiu del català en la redacció de resolucions.

Olga Arderiu

L’advocada Olga Arderiu va voler compartir amb l’audiència la seva experiència en relació amb l’ús del català als jutjats. En els seus 23 anys d’exercici en dret penal, manifesta que l’ús del català és molt escàs i que no ha avançat. A l’inici de la seva trajectòria es va trobar un jutge que la va advertir específicament que si parlés en castellà afavoriria els interessos dels seus clients. Una experiència que, segons el magistrat Joan Agustí, avui dia seria difícil de repetir-se.

A l’hora de justificar l’ús escàs del català en l’àmbit penal, Arderiu apunta a les causes següents: la freqüència de trobar-se amb peticions com “En castellano, por favor, es que el fiscal no lo entiende”; la probabilitat que la causa acabi a tribunals de Madrid, a pesar que la legislació estipula la traducció d’ofici dels documents; la manca d’informació sobre els drets d’opció lingüística que tenen les parts o els testimonis catalanoparlants —una informació que, per contra, sí que es proporciona als estrangers—, i el fet que els intèrprets judicials de llengües estrangeres no tenen la llengua catalana en la seva combinació de llengües de treball i només poden interpretar cap al castellà.

Les solucions que proposa l’advocada impliquen obligar el funcionariat judicial d’almenys entendre el català; animar els advocats a fer l’esforç de traduir els seus formularis jurídics al català; aconseguir sensibilitzar les autoritats i els espanyols vers la riquesa lingüística d’Espanya, una riquesa que, segons la Constitució, ha de ser d’especial protecció; i establir com a requisit per als intèrprets de judicis acreditar com a llengües de treball les dues llengües oficials de Catalunya.

Joan Agustí Maragall

El magistrat Joan Agustí Maragall va fer referència a l’ús del català en els jutjats socials i la Sala Social del TSJC i va posar èmfasi en el descens accentuat del català que ha patit aquest àmbit. Les causes, a parer seu, són generacionals, ja que bona part dels jutges sensibles al català s’han jubilat i no hi ha hagut relleu. També va fer referència a la influència que té la llengua de formació en la pràctica professional, atès que el fet que el castellà sigui la llengua vehicular en la formació que reben els jutges fa que aquests professionals se sentin més còmodes redactant en castellà.

Maragall va dedicar bona part de la intervenció a valorar una sèrie de solucions que es podrien adoptar per fomentar el català a la justícia: en primer lloc, reformar la normativa; en segon lloc, publicar les sentències bilingües; en tercer lloc, aconseguir que l’Administració estatal assumeixi la pluralitat lingüística de l’Estat; en quart lloc, aparcar la por reverencial i promoure una actitud més militant que no abdiqui davant de determinades situacions; i en últim lloc, fer una crida al Govern a ser més militant i bel·ligerant i adoptar més mesures d’acció positiva (encara que formalment puguin semblar desigualtats). Amb relació a aquest últim punt, el magistrat va valorar molt positivament, a diferència de Carme Guil, els incentius econòmics que van rebre els jutges per dictar les sentències en català, atès que, almenys en l’àmbit dels jutjats socials, va ser una mesura que va fer trencar esquemes i va aconseguir que la majoria dels jutges fessin les sentències en català.

En el debat posterior a les intervencions, es van contestar les preguntes de la moderadora i dels assistents. De les contribucions cal destacar l’èmfasi que van posar els ponents a constatar que l’Estat no té assumit el plurilingüisme que el caracteritza i que aconseguir això seria clau per a millorar la sensibilitat vers les llengües; la resistència al canvi que caracteritza l’Administració de justícia, en concret, la judicatura, no només en l’assumpció de nous usos lingüístics, sinó també noves plataformes tecnològiques, i la proposta d’obligar els jutges a informar dels drets d’opció lingüística a les parts abans de començar un judici, una pràctica que, a parer d’Arderiu, contribuiria a fer perdre la por.

 

Podeu accedir al vídeo de la Jornada en aquest enllaç.

 

Font: Servei Lingüístic del CICAC