Ús del mot capteniment en la redacció de les iniciatives parlamentàries

Forjat del Parlament

1. Ús en les iniciatives parlamentàries

El mot «capteniment» apareix sovint en els títols d’iniciatives parlamentàries, especialment de les interpel·lacions. En part, això és així perquè el mateix Reglament del Parlament empra aquest mateix terme en la regulació de les interpel·lacions:

 

«Article 138. Presentació i substanciació

»1. Els diputats i els grups parlamentaris poden formular interpel·lacions al Govern. Les interpel·lacions s’han de tramitar en el Ple.

»2. Les interpel·lacions s’han de presentar per escrit a la Mesa del Parlament i s’han de referir als motius i als propòsits del capteniment del Govern en qüestions de política general que siguin competència d’algun dels seus departaments, i han de determinar-ne l’objecte o l’abast material.»

 

Com veiem, el Reglament fa referència «als motius i als propòsits del capteniment del Govern». En aquest context, capteniment és emprat d’acord amb el seu significat propi.

 

Diccionari de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans (DIEC2):

capteniment m. [LC] Manera de captenir-se, de presentar-se. Estic molt satisfet del vostre capteniment.

captenir-se v. intr. pron. [LC] Algú, comportar-se. Es captingué com un home fora de seny. Es captingueren molt cruelment envers ell. La Isabel sempre s’ha captingut molt bé de mi.

 

Tanmateix, l’ús d’aquest mot ha derivat, probablement per un cert desconeixement del seu significat real, cap a altres valors que s’allunyen del seu sentit propi. Així, veiem que en les iniciatives parlamentàries sovint s’usa capteniment amb el valor de ‘posició, opinió’:

 

«Quin és el capteniment del Govern amb relació a […]?»

«Sol·licito que el president de la Generalitat […] pugui comparèixer davant el Ple del Parlament, en la sessió prevista per al dia […], per tal d’informar sobre el capteniment del Govern de la Generalitat davant la situació econòmica actual»

 

En aquests casos, ja no es tracta de preguntes relatives als propòsits o motius del capteniment (comportament) del Govern, sinó que es demana per la posició del Govern amb relació a un tema concret. Aquesta desviació de significat s’ha reflectit en els títols corresponents de les iniciatives parlamentàries:

Interpel·lació al Govern sobre el seu capteniment amb relació a la política en matèria d’aigua.

 

2. Criteris de redacció de les iniciatives parlamentàries relatives al capteniment del Govern

A continuació, exposem uns criteris d’ús que poden ser útils a l’hora de redactar les iniciatives parlamentàries.

2.1. Interpel·lacions

En el cas de les interpel·lacions, d’acord amb el Reglament, la pregunta s’ha de referir «als motius i als propòsits del capteniment del Govern en qüestions de política general». En aquest cas, el text pot emprar alguna de les fórmules següents:

 

«Quins són els motius del capteniment del Govern amb relació a […]?»

«Quins són els propòsits de capteniment del Govern en matèria de […]?»

«Quina és l’actuació del Govern amb relació a […]?»

«Quina és la previsió d’actuació del Govern en matèria de […]?»

 

A l’hora de posar títol a la interpel·lació és preferible, sempre que sigui possible, prescindir de l’expressió que fa referència al capteniment i referir-se directament a la qüestió de política general que és l’objecte de la interpel·lació.

 

Interpel·lació al Govern sobre la política d’immigració

Interpel·lació al Govern sobre el canvi climàtic

 

2.2. Altres iniciatives parlamentàries

En les altres iniciatives parlamentàries, cal usar el mot capteniment només quan tingui el significat de ‘comportament’. Altrament, cal emprar el mot més precís i adequat al sentit de la iniciativa: posició, opinió, actuació, etc.

A l’hora de posar el títol a la iniciativa, s’ha de valorar si el mot en qüestió (captenimentposició, etc.) és rellevant i necessari per a identificar la iniciativa o si se’n pot prescindir.

Per exemple, en una pregunta com «Quin és el capteniment del Govern envers les reivindicacions del sector ramader?», el mot capteniment no és el més adequat al context. Seria preferible substituir-lo per posició:

 

«Quina és la posició del Govern envers les reivindicacions del sector ramader?»

 

En aquest cas, el títol es pot centrar en l’objecte de la pregunta i es pot prescindir del mot posició:

 

Pregunta al Govern a respondre oralment en comissió sobre les reivindicacions del sector ramader

 

En altres casos, en canvi, el manteniment del mot posicióactuació, etc. (el que correspongui segons el context), és necessari:

 

Compareixença del president de la Generalitat davant el Ple per a informar sobre la posició del Govern davant la situació econòmica

Compareixença del president de la Generalitat davant el Ple per a informar sobre l’actuació del Govern davant la situació econòmica

 

Font: Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya