La documentació judicial es caracteritza pel gran nombre d’ordres que conté: un demandat ha de pagar una multa, un condemnat ha d’ingressar a la presó, un agent de policia ha de detenir algú, un funcionari ha d’enviar un ofici, etc.
L’expressió castellana no ha lugar es pot traduir al català per no escau o l’expressió sinònima no és procedent, i també, segons el context, per no pertoca, no correspon o l’adjectiu denegat/da
El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) i el Diccionari jurídic (DJ) donen per a licitació i licitar les definicions següents (el DJ inclou, a més, exemples d’ús):
Els termes ordenació i ordenament signifiquen tots dos ‘acció d’ordenar’ i, per tant, es poden considerar sinònims. Això no obstant, en la pràctica presenten alguns matisos que determinen la preferència per l’un o l’altre.
En el llenguatge jurídic sovint s’utilitzen expressions d’afalac i de submissió que són fruit d’una llarga tradició. Aquest tipus de fórmules, però, no són pròpies d’una societat moderna i igualitària, ja que donen a entendre que el ciutadà està sotmès a l’Administració.
El verb cessar, en el sentit de ‘deixar d’ocupar un càrrec’, és intransitiu. El diccionari normatiu (DIEC2) dona compte dels usos i les restriccions d’aquest verb de la manera següent:
A la demanda, sempre s’adjunten els documents. Els verbs acompanyar i adjuntar tenen en comú el significat d’afegir un document a un altre, però es diferencien pel seu comportament sintàctic.
A l’hora de comunicar-nos, habitualment ho fem mitjançant les formes personals dels verbs, d’una manera en què l’acció que expressem té un autor (explícit o el·líptic).
✓ El procurador de la part demandant ha presentat l’escrit anterior.
En català l’ordre de col·locació dels substantius i els adjectius que els determinen no sol tenir valor semàntic; per tant, aquest ordre és lliure, quasi sempre irrellevant i respon sobretot a preferències estilístiques.
