A la demanda, sempre s’adjunten els documents. Els verbs acompanyar i adjuntar tenen en comú el significat d’afegir un document a un altre, però es diferencien pel seu comportament sintàctic.
A l’hora de comunicar-nos, habitualment ho fem mitjançant les formes personals dels verbs, d’una manera en què l’acció que expressem té un autor (explícit o el·líptic).
✓ El procurador de la part demandant ha presentat l’escrit anterior.
Aquest estiu els incidents a l’aeroport de Barcelona han fet saltar a l’actualitat, entre altres, un terme molt específic del dret processal: el laude.
En el registre jurídic col·loquial, en castellà, és habitual l'ús de la forma vistilla. Fa referència a una audiència pública, sovint de caràcter informal, pensada per a ser molt breu.
Els verbs recórreri impugnarde vegades es fan servir com a sinònims, però jurídicament tenen significats diferenciats, ja que entre aquests dos verbs hi ha una relació d’hiponímia.
Aquest article del Català a la Carta vol posar en relació el llenguatge jurídic i la sexualitat, i ho fa gràcies a la vessant més literària de Santiago Vidal.