La documentació judicial es caracteritza pel gran nombre d’ordres que conté: un demandat ha de pagar una multa, un condemnat ha d’ingressar a la presó, un agent de policia ha de detenir algú, un funcionari ha d’enviar un ofici, etc.
El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) i el Diccionari jurídic (DJ) donen per a licitació i licitar les definicions següents (el DJ inclou, a més, exemples d’ús):
Interposar és un verb d’ús habitual en textos jurídics. El diccionari normatiu el defineix de la manera següent “formalitzar (un recurs legal)” i el Diccionari català-valencià-balear “elevar (un recurs legal)”.
El verb sobreseure té el significat de ‘deturar la resolució o l’execució d’alguna cosa’ o ‘deixar sense curs ulterior un procediment, una instrucció processal’.
✓El Ple de l’Ajuntament de Salt ha acordat sobreseure l’expedient.
El verb contemplar significa ‘mirar atentament alguna cosa', o bé 'donar a algú tots els capricis’, però no pas ‘preveure, tenir en compte, regular, exigir, establir o disposar’. Per tant, contemplar no és cap terme jurídic.
En el llenguatge jurídic sovint s’utilitzen expressions d’afalac i de submissió que són fruit d’una llarga tradició. Aquest tipus de fórmules, però, no són pròpies d’una societat moderna i igualitària, ja que donen a entendre que el ciutadà està sotmès a l’Administració.
A la demanda, sempre s’adjunten els documents. Els verbs acompanyar i adjuntar tenen en comú el significat d’afegir un document a un altre, però es diferencien pel seu comportament sintàctic.
A l’hora de comunicar-nos, habitualment ho fem mitjançant les formes personals dels verbs, d’una manera en què l’acció que expressem té un autor (explícit o el·líptic).
✓ El procurador de la part demandant ha presentat l’escrit anterior.
