En el llenguatge jurídic sovint s’utilitzen expressions d’afalac i de submissió que són fruit d’una llarga tradició. Aquest tipus de fórmules, però, no són pròpies d’una societat moderna i igualitària, ja que donen a entendre que el ciutadà està sotmès a l’Administració.
El futur (podran, establirà, constituirà, etc.) és un temps que expressa accions o estats que tindran lloc en un temps posterior, però molt sovint també el trobem utilitzat per donar ordres.
A la demanda, sempre s’adjunten els documents. Els verbs acompanyar i adjuntar tenen en comú el significat d’afegir un document a un altre, però es diferencien pel seu comportament sintàctic.
Concórrer significa ‘trobar-se alhora, coincidir, diversos fets, diverses persones, diverses condicions, diversos articles, etc.’, i no pas ‘donar-se o tenir lloc un sol fet, una sola condició, un sol article, etc.’.
En la redacció jurídica és molt abundant l’ús de la perífrasi venir + gerundi en què el verb venir no té el matís de moviment. Aquest ús, però, no és adequat i cal recórrer a altres construccions com el present d’indicatiu o el pretèrit perfet.
Les preposicions sovint comporten més d’un maldecap, sobretot quan l’ús d’una o altra canvia el significat de la frase. Una expressió que ho il·lustra és la que fem servir per indicar la data.
En el llenguatge parlamentari esmenar significa 'introduir canvis en un text sotmès a debat per mitjà de propostes d'addició, modificació o supressió, anomenades esmenes'.
