El verb extradir és un verb incoatiu, és a dir, un verb acabat en -ir que afegeix a l’arrel la forma -eix- (-ix en català occidental) en la primera, segona i tercera persones del singular i en la tercera del plural dels presents d’indicatiu i subjuntiu.
Quan les administracions públiques i els mitjans de comunicació volen fer referència a un infant o a un jove de menys de 18 anys que ha migrat des del seu país d’origen fins a un altre, sense familiars, i que es troba en situació irregular i de possible desemparament, sovint fan servir el terme
Obrar significa ‘aplicar l’activitat a un fi moral’ (per exemple, obrar bé, obrar malament), i no pas ‘figurar, constar’. Per tant, no és cap terme jurídic ni administratiu.
El verb procedir és malauradament molt utilitzat en el llenguatge jurídic català en el sentit de ‘ser conforme a dret’. És un calc del castellà i cal emprar, al seu lloc, el verb escaure o bé l’expressió és procedent.
La necessitat d’una reforma i modernització administratives és un tema recurrent des de fa dècades, tant en boca de la ciutadania com de l’Administració mateixa.
Sovint hi ha vacil·lació en l'ús del terme estat: s'ha d'escriure amb majúscula o amb minúscula inicial, quan fa referència a la forma d'organització política caracteritzada per l'existència d’un territori delimitat, una població definida i una autoritat sobirana que té poder sobre els d
Per referir-se a l’acte d’anticipació del finiment de la legislatura, l’expressió adequada és «dissolució de la legislatura», i no pas «dissolució del Parlament».