A l’hora de comunicar-nos, habitualment ho fem mitjançant les formes personals dels verbs, d’una manera en què l’acció que expressem té un autor (explícit o el·líptic).

✓ El procurador de la part demandant ha presentat l’escrit anterior.

El llenguatge judicial sovint arrossega maneres d’expressar-se impròpies d’una societat moderna i igualitària.

Advocar i avocar són dos verbs semblants, pertanyents tots dos al llenguatge jurídic, que cal saber distingir.

Els termes rebel·lia i rebel·lió són dos termes jurídics que no tenen relació l’un amb l’altre.

Aquest estiu els incidents a l’aeroport de Barcelona han fet saltar a l’actualitat, entre altres, un terme molt específic del dret processal: el laude.

En català, citació és el terme correcte per designar l’acció d’avisar algú perquè comparegui a un òrgan judicial.

En el registre jurídic col·loquial, en castellà, és habitual l'ús de la forma vistilla. Fa referència a una audiència pública, sovint de caràcter informal, pensada per a ser molt breu.

Els verbs recórrer i impugnar de vegades es fan servir com a sinònims, però jurídicament tenen significats diferenciats, ja que entre aquests dos verbs hi ha una relació d’hiponímia.

Aquest article del Català a la Carta vol posar en relació el llenguatge jurídic i la sexualitat, i ho fa gràcies a la vessant més literària de Santiago Vidal.

Amb l’objectiu d’explicar el funcionament dels verbs adjuntar i acompanyar, en aquest article reunim les diverses contribucions que s’han fet sobre aquests verbs quan es fan servir amb el significat d’afegir un document a un altre.

Ja sabem que la jerarquia i els afalacs impregnen el llenguatge jurídic.

Perry Mason ens va habituar als judicis amb jurat, un conjunt de ciutadans designats d’acord amb les prescripcions de la llei, la missió dels quals és de determinar i declarar el fet en els processos penals, sense tocar les qüestions de dret, d’acord amb la definició del dicciona