Aquesta setmana hem publicat un diccionari que ens fa una il·lusió especial: la Terminologia dels drets de l’infant, basada en la Convenció sobre els Drets de l’Infant adoptada per les Nacions Unides ara fa precisament 30
Quan les administracions públiques i els mitjans de comunicació volen fer referència a un infant o a un jove de menys de 18 anys que ha migrat des del seu país d’origen fins a un altre, sense familiars, i que es troba en situació irregular i de possible desemparament, sovint fan servir el terme
Obrar significa ‘aplicar l’activitat a un fi moral’ (per exemple, obrar bé, obrar malament), i no pas ‘figurar, constar’. Per tant, no és cap terme jurídic ni administratiu.
El terme que us proposem com a #termedelasetmana no sembla tenir cap característica gaire especial, llevat del fet que, potser per influència de les agències de notícies internacionals o per altres motius, se n’ha generalitzat l’equivalent anglès.
El verb procedir és malauradament molt utilitzat en el llenguatge jurídic català en el sentit de ‘ser conforme a dret’. És un calc del castellà i cal emprar, al seu lloc, el verb escaure o bé l’expressió és procedent.
La necessitat d’una reforma i modernització administratives és un tema recurrent des de fa dècades, tant en boca de la ciutadania com de l’Administració mateixa.
El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans dona per al verb registrar el significat de ‘inscriure en un registre’, i indica que, per extensió, es pot emprar en sentit figurat.
Els advocats sovint se serveixen de locucions i expressions fixes amb una càrrega metafòrica per enriquir i acolorir els textos jurídics. Solen ser expressions d’una llarga tradició, conegudes per la societat i que permeten dir en poques paraules una idea sovint complexa.
En els mitjans de comunicació sovint trobem notícies sobre l’ocupació d’habitatges i de locals deshabitats que obren debat a l’entorn de la usucapió. Però, de què parlen, quan parlen d’això?
