La necessitat d’una reforma i modernització administratives és un tema recurrent des de fa dècades, tant en boca de la ciutadania com de l’Administració mateixa.
El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans dona per al verb registrar el significat de ‘inscriure en un registre’, i indica que, per extensió, es pot emprar en sentit figurat.
Els advocats sovint se serveixen de locucions i expressions fixes amb una càrrega metafòrica per enriquir i acolorir els textos jurídics. Solen ser expressions d’una llarga tradició, conegudes per la societat i que permeten dir en poques paraules una idea sovint complexa.
En els mitjans de comunicació sovint trobem notícies sobre l’ocupació d’habitatges i de locals deshabitats que obren debat a l’entorn de la usucapió. Però, de què parlen, quan parlen d’això?
El verb haver-hi, que s'usa amb el significat de 'existir', es considera un verb impersonal i transitiu, és a dir, que no té subjecte i regeix un complement directe, a més del pronom hi (que aquí no té pròpiament funció de pronom).
La nova normativa de la llengua catalana es pronuncia sobre com formar el plural de les sigles i obre la porta —fins ara tancada— a afegir-hi una essa. Per tant, la resposta a la pregunta “Els TSJ o els TSJs?” és que totes dues opcions són possibles. Vegem-ne més exemples de l’àmbit jurídic:
Sovint hi ha vacil·lació en l'ús del terme estat: s'ha d'escriure amb majúscula o amb minúscula inicial, quan fa referència a la forma d'organització política caracteritzada per l'existència d’un territori delimitat, una població definida i una autoritat sobirana que té poder sobre els d
