Back to top

Terminologia notarial

Presentació
  • ca  fadiga, n f
  • es  fadiga

Definició
Dret de prelació que tenen el titular del cens i el propietari de la finca gravada per a adquirir la finca o el cens, respectivament, quan el seu titular el cedeix a títol onerós pel mateix preu i condicions que s'ha convingut.
  • ca  falsedat, n f
  • es  falsedad

Definició
Alteració ideològica o material de la veritat en un element substancial de l'instrument públic, realitzada de manera conscient per un notari, que l'ordenament jurídic tipifica com a delicte.
  • ca  fe de coneixement, n f
  • es  fe de conocimiento

Definició
Part d'un instrument públic en què el notari identifica les persones que compareixen davant seu.
  • ca  fe pública, n f
  • es  fe pública
  • fr  certification

Definició
Autoritat legítima atribuïda per l'Estat a notaris, secretaris de jutjats i de tribunals i altres funcionaris, a fi que els documents que autoritzen en deguda forma siguin considerats com a autèntics i el seu contingut sigui tingut per veritable, mentre no es faci prova en contrari en el procediment judicial corresponent.
fedatari | fedatària fedatari | fedatària

  • ca  fedatari | fedatària, n m, f
  • es  fedatario

Definició
Persona amb autoritat, concedida per la llei, per a donar fe pública, sia judicial, notarial, administrativa o registral.
  • ca  fefaent, adj
  • es  fehaciente
  • fr  digne de foi

Definició
Dit d'un document autoritzat per un notari o una persona investida de fe pública.
  • ca  fiança, n f
  • ca  aval, n m sin. compl.
  • ca  fermança, n f sin. compl.
  • es  fianza

Definició
Garantia que ha de constituir el notari a favor de l'Estat, abans de prendre possessió del càrrec, per garantir el compliment de les obligacions que li imposa el seu exercici i especialment la d'enquadernar els protocols en la forma que estableix la llei.
  • ca  fiança, n f
  • ca  aval, n m sin. compl.
  • ca  fermança, n f sin. compl.
  • es  fianza

Definició
Contracte que obliga una persona a respondre subsidiàriament davant d'un o més creditors del compliment de les obligacions, generalment pecuniàries, d'un o més deutors principals.
  • ca  fet jurídic, n m
  • es  hecho jurídico
  • fr  fait juridique

Definició
Fet no voluntari que crea, modifica o extingeix relacions de dret, d'acord amb l'ordenament jurídic.
  • ca  fiador | fiadora, n m, f
  • es  fiador

Definició
Persona que, per raó d'una fiança, respon subsidiàriament davant d'un o més creditors del compliment de les obligacions, generalment pecuniàries, d'un o més deutors principals.