fadiga
fadiga
- ca fadiga, n f
- es fadiga
Definició
Dret de prelació que tenen el titular del cens i el propietari de la finca gravada per a adquirir la finca o el cens, respectivament, quan el seu titular el cedeix a títol onerós pel mateix preu i condicions que s'ha convingut.
falsedat
falsedat
- ca falsedat, n f
- es falsedad
Definició
Alteració ideològica o material de la veritat en un element substancial de l'instrument públic, realitzada de manera conscient per un notari, que l'ordenament jurídic tipifica com a delicte.
fe de coneixement
fe de coneixement
- ca fe de coneixement, n f
- es fe de conocimiento
Definició
Part d'un instrument públic en què el notari identifica les persones que compareixen davant seu.
fe pública
fe pública
- ca fe pública, n f
- es fe pública
- fr certification
Definició
Autoritat legítima atribuïda per l'Estat a notaris, secretaris de jutjats i de tribunals i altres funcionaris, a fi que els documents que autoritzen en deguda forma siguin considerats com a autèntics i el seu contingut sigui tingut per veritable, mentre no es faci prova en contrari en el procediment judicial corresponent.
fedatari | fedatària
fedatari | fedatària
- ca fedatari | fedatària, n m, f
- es fedatario
Definició
Persona amb autoritat, concedida per la llei, per a donar fe pública, sia judicial, notarial, administrativa o registral.
fefaent
fefaent
- ca fefaent, adj
- es fehaciente
- fr digne de foi
Definició
Dit d'un document autoritzat per un notari o una persona investida de fe pública.
fermança
fermança
- ca fiança, n f
- ca aval, n m sin. compl.
- ca fermança, n f sin. compl.
- es fianza
Definició
Garantia que ha de constituir el notari a favor de l'Estat, abans de prendre possessió del càrrec, per garantir el compliment de les obligacions que li imposa el seu exercici i especialment la d'enquadernar els protocols en la forma que estableix la llei.
fermança
fermança
- ca fiança, n f
- ca aval, n m sin. compl.
- ca fermança, n f sin. compl.
- es fianza
Definició
Contracte que obliga una persona a respondre subsidiàriament davant d'un o més creditors del compliment de les obligacions, generalment pecuniàries, d'un o més deutors principals.
fet jurídic
fet jurídic
- ca fet jurídic, n m
- es hecho jurídico
- fr fait juridique
Definició
Fet no voluntari que crea, modifica o extingeix relacions de dret, d'acord amb l'ordenament jurídic.
fiador | fiadora
fiador | fiadora
- ca fiador | fiadora, n m, f
- es fiador
Definició
Persona que, per raó d'una fiança, respon subsidiàriament davant d'un o més creditors del compliment de les obligacions, generalment pecuniàries, d'un o més deutors principals.