partit judicial
partit judicial
- ca partit judicial, n m
- es partido judicial
- fr circonscription judiciaire
Definició
Unitat territorial integrada per un o més municipis adjacents en què s'organitza l'Estat a efectes judicials, on hi ha un o més jutges de primera instància, amb seu a la seva capital i jurisdicció en tot l'àmbit de la seva demarcació.
pàtria potestat
pàtria potestat
- ca potestat parental, n f
- ca pàtria potestat, n f sin. compl.
- ca potestat del pare i de la mare, n f sin. compl.
- es patria potestad
Definició
Conjunt de deures i drets que d'acord amb la llei tenen els pares sobre els seus fills menors no emancipats o majors d'edat incapacitats.
penyora
penyora
- ca penyora, n f
- es prenda
Definició
Dret real de garantia sobre béns mobles, valors o diners aliens que pot comportar un desplaçament de la possessió i que, en el cas d'incompliment de l'obligació garantida, faculta el creditor per a sol·licitar la seva alienació en subhasta judicial o notarial, sigui qui en sigui el propietari.
permuta
permuta
- ca permuta, n f
- es permuta
Definició
Contracte en virtut del qual dues persones s'obliguen recíprocament a transmetre's el domini de dues coses que els pertanyen, una a cada un.
peu de còpia
peu de còpia
- ca peu de còpia, n m
- es pie de copia
Definició
Diligència breu que posa el notari que lliura una còpia autoritzada al final d'aquesta per fer-hi constar la fidelitat de la reproducció a l'original, la persona a instància de qui ha estat autoritzada i la data en què s'ha lliurat.
poder
poder
- ca poder, n m
- es poder
- fr pouvoir
Definició
Autorització a una persona perquè en representi una altra en judici o en qualsevol atra circumstància.
poder
poder
- ca poder, n m
- es poder
- fr pouvoir
Definició
Instrument públic en què consta el mandat representatiu.
poderdant
poderdant
- ca poderdant, n m, f
- es poderdante
- fr commettant
Definició
Persona que dona poder a una altra perquè la representi en judici en qualsevol atra circumstància.
pòlissa
pòlissa
- ca pòlissa, n f
- es póliza
Definició
Document mercantil redactat normalment per una de les parts en dos o més exemplars originals que s'atorga amb intervenció del notari, el qual dona fe de la data i del consentiment de les parts contractants i que aquestes l'han signat davant seu.
Nota
- La pòlissa no s'incorpora al protocol però el notari registra les dades essencials del contracte.
postil·la
postil·la
- ca postil·la, n f
- es apostilla
- es postilla
- fr apostille
Definició
Declaració estandarditzada en virtut de la qual l'autoritat competent legalitza les signatures que autoritzen un document públic.
Nota
- El Conveni de la Haia de 5 d'octubre de 1961, ratificat per l'Estat espanyol el 10 d'abril de 1978, estableix com a única formalitat de legalització d'un document la incorporació de la postil·la.