immigració
immigració
- ca immigració, n f
- es inmigración
- fr immigration
- en immigration
Definició
Migració en què es pren com a referència el lloc d'arribada del migrant.
Nota
- La denominació immigració, per extensió, fa referència al conjunt d'immigrants.
immigrant
immigrant
- ca immigrant, n m, f
- es inmigrante
- fr immigrant | immigrante
- fr immigré | immigrée
- en immigrant
Definició
Persona que arriba a un territori per a establir-s'hi.
Nota
- En el context de la Unió Europea, es considera immigrant la persona que estableix la residència habitual en un estat membre durant un període mínim de dotze mesos.
irregularitat sobrevinguda
irregularitat sobrevinguda
- ca irregularitat sobrevinguda, n f
- es irregularidad sobrevenida
Definició
Situació irregular a què ha arribat un migrant perquè ha deixat de complir els requisits que anteriorment complia per a l'estada o la residència en un país.
Nota
- La irregularitat sobrevinguda té lloc, per exemple, quan un migrant en situació regular es queda sense feina i, per aquest motiu, no pot renovar l'autorització de residència o l'autorització de treball al país de destinació, o quan una persona es queda en un país més enllà del període de validesa del visat amb què hi ha entrat.
ius sanguinis [la]
ius sanguinis [la]
- ca ius sanguinis [la], n m
- es ius sanguinis
- fr droit du sang
- fr jus sanguinis
- en jus sanguinis
Definició
Dret de les persones a adquirir la nacionalitat d'origen del pare o de la mare.
Nota
- La locució llatina ius sanguinis significa, literalment, 'dret de sang'.
ius soli
ius soli
- ca ius soli, n m
- es ius soli
- fr droit du sol
- fr jus soli
- en jus soli
Definició
Dret de les persones a adquirir la nacionalitat del país on han nascut.
Nota
- La locució llatina ius soli significa, literalment, 'dret de sòl'.