Diccionari de relacions internacionals

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada
nació

Actors internacionals > Estats

  • ca  nació, n f
  • es  nación
  • fr  nation
  • it  nazione
  • en  nation
  • ar  دولة

Actors internacionals > Estats

Definició
Organització política d'una comunitat amb identitat nacional.
nació

Actors internacionals > Estats

  • ca  nació, n f
  • es  nación
  • fr  nation
  • it  nazione
  • en  nation
  • ar  أمة

Actors internacionals > Estats

Definició
Comunitat de persones amb una història comuna i un sentiment d'identitat col·lectiva singular, arrelat a una sèrie de característiques compartides, que té voluntat d'organització i projecció autònoma.

Nota

  • Els elements que poden conformar aquest sentiment d'identitat col·lectiva poden ser, per exemple, la llengua, la raça, les tradicions, la religió o creences compartides.
nació més afavorida

Dret internacional públic > Fonts

  • ca  clàusula de la nació més afavorida, n f
  • ca  clàusula NMA, n f
  • ca  nació més afavorida, n f
  • ca  NMA, n f sigla
  • es  cláusula de la nación más favorecida
  • es  cláusula NMF
  • es  nación más favorecida
  • es  NMF sigla
  • fr  clause de la nation la plus favorisée
  • fr  clause NPF
  • fr  nation la plus favorisée
  • fr  NPF sigla
  • it  clausola della nazione più favorita
  • it  clausola NPF
  • it  nazione più favorita
  • en  most favoured nation
  • en  most-favoured-nation clause
  • en  MFN sigla
  • ar  شرط الدولة الأولى بالرعاية

Dret internacional públic > Fonts

Definició
Clàusula d'alguns tractats internacionals en virtut de la qual l'estat que la concedeix s'obliga a estendre a l'estat beneficiari tots els avantatges que ha concedit o que concedirà en un futur a un altre estat, en els mateixos termes que a aquest i sense que calgui un nou tractat internacional.

Nota

  • La clàusula de la nació més afavorida és un dels principis rectors del comerç internacional de productes per als països que participen en el sistema multilateral de comerç, juntament amb la clàusula del tractament nacional, la protecció duanera exclusiva i la transparència. També és un principi rector del comerç internacional de serveis.
nacionalitat

Actors internacionals > Estats > Elements i competències

  • ca  nacionalitat, n f
  • es  nacionalidad
  • fr  nationalité
  • it  cittadinanza
  • en  citizenship
  • en  nationality
  • ar  جنسية

Actors internacionals > Estats > Elements i competències

Definició
Condició jurídica d'una persona determinada per la seva subjecció a un estat i a la seva jurisdicció, amb el conjunt de deures i drets que això comporta.

Nota

  • L'atribució de la nacionalitat en el moment de néixer obeeix el ius sanguinis o el ius soli, segons la legislació de cada estat. La nacionalitat d'un estat també es pot obtenir amb posterioritat al naixement per mitjà de la naturalització.
nacionalitat múltiple

Actors internacionals > Estats > Elements i competències

  • ca  nacionalitat múltiple, n f
  • es  nacionalidad múltiple
  • fr  nationalité multiple
  • it  plurima cittadinanza
  • en  multiple nationality
  • ar  تعدد الجنسيات

Actors internacionals > Estats > Elements i competències

Definició
Condició jurídica d'una persona que té la nacionalitat de dos o més estats.
nacionalització

Àmbits de cooperació i conflicte > Cooperació monetària i financera i inversions estrangeres

  • ca  nacionalització, n f
  • es  nacionalización
  • fr  nationalisation
  • it  nazionalizzazione
  • en  nationalisation
  • ar  تأميم

Àmbits de cooperació i conflicte > Cooperació monetària i financera i inversions estrangeres

Definició
Acció d'un estat d'assumir la propietat o el control dels actius privats, nacionals o estrangers, de tot un sector d'activitat econòmica per mitjà de la llei, en exercici del dret sobirà de disposar de la riquesa nacional.

Nota

  • La nacionalització pot suposar un risc per a les inversions estrangeres.
naturalització

Actors internacionals > Estats > Elements i competències

  • ca  naturalització, n f
  • es  naturalización
  • fr  naturalisation
  • it  naturalizzazione
  • en  naturalisation
  • ar  تجنيس

Actors internacionals > Estats > Elements i competències

Definició
Adquisició de la nacionalitat d'un estat amb posterioritat al naixement per mitjà d'una declaració de voluntat de l'adquirent i una autorització de l'autoritat estatal.
necessitat bàsica

Àmbits de cooperació i conflicte > Acció humanitària i cooperació al desenvolupament

  • ca  necessitat bàsica, n f
  • es  necesidad básica
  • fr  besoin fondamental
  • it  bisogno fondamentale
  • en  basic human need
  • en  basic need
  • ar  حاجة أساسية

Àmbits de cooperació i conflicte > Acció humanitària i cooperació al desenvolupament

Definició
Necessitat que s'ha de satisfer indispensablement per a assegurar la subsistència, el desenvolupament i la qualitat de vida de les persones.

Nota

  • Es consideren necessitats bàsiques, per exemple, l'accés a l'habitatge, una alimentació adequada, l'atenció sanitària, l'educació, un entorn saludable o la garantia de llibertats individuals.
necessitat social

Àmbits de cooperació i conflicte > Acció humanitària i cooperació al desenvolupament

  • ca  necessitat social, n f
  • es  necesidad social
  • fr  besoin social
  • it  bisogno sociale
  • en  social need
  • ar  احتياجات اجتماعية

Àmbits de cooperació i conflicte > Acció humanitària i cooperació al desenvolupament

Definició
Necessitat que s'ha de satisfer indispensablement per a assegurar la qualitat de vida personal, familiar i de grup, les relacions interpersonals i socials, l'autonomia personal i el benestar de la col·lectivitat.
negligència benigna

Àmbits de cooperació i conflicte > Cooperació monetària i financera i inversions estrangeres

  • ca  negligència benigna, n f
  • es  desatención benévola
  • es  negligencia benigna
  • fr  aimable indifférence
  • fr  négligence bénigne
  • it  benevola indifferenza
  • en  benign neglect
  • ar  إهمال حميد

Àmbits de cooperació i conflicte > Cooperació monetària i financera i inversions estrangeres

Definició
Actitud d'un estat consistent a ignorar un assumpte en lloc d'assumir-ne la responsabilitat, amb la convicció que desatendre'l tindrà un efecte més positiu que intentar resoldre'l.

Nota

  • La negligència benigna es dona, per exemple, en l'àmbit de la política canviària, quan un banc central no duu a terme cap intervenció per defensar el valor de la seva moneda.