Back to top

Sistemes de resolució alternativa de conflictes (ADR)

Presentació
  • ca  mediació arbitratge, n f
  • ca  med-arb, n m sin. compl.
  • es  med-arb, n m
  • es  medarb, n m
  • es  mediación y arbitraje, n f
  • es  mediación-arbitraje, n f
  • fr  med-arb, n m
  • fr  med/arb, n m
  • fr  méd-arb, n m
  • fr  médiation-arbitrage, n f
  • it  med-arb, n m
  • it  mediazione-arbitrato, n f
  • en  med-arb, n
  • en  med/arb, n
  • en  mediation-arbitration, n
  • en  mediation/arbitration, n

Definició
Procediment de resolució alternativa de conflictes en què les parts pacten sotmetre el conflicte primer a una mediació i després a un arbitratge si no arriben a un acord a través de la mediació.

Nota

  • 1. Es recomana que en la mediació arbitratge participin sempre dos professionals diferents, a fi de preservar la imparcialitat i la neutralitat: un professional que condueixi la mediació i un altre que dugui a terme l'arbitratge, en cas que calgui. De vegades, malgrat tot, sovint per motius econòmics, les parts autoritzen que sigui un únic professional qui condueixi tot el procediment.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes arbitratge mediació (sin. compl. arb-med) i mediació arbitratge (sin. compl. med-arb):

    S'aproven les denominacions semànticament relacionades arbitratge mediació, juntament amb el sinònim complementari arb-med, i mediació arbitratge, juntament amb el sinònim complementari med-arb, pels motius següents:

    Pel que fa a arbitratge mediació i a mediació arbitratge, probablement calcs de l'anglès,

    ·són formes descriptives lingüísticament adequades, constituïdes per dos substantius coordinats referits als dos processos que conformen aquests procediments de resolució de conflictes: un arbitratge i una mediació, per aquest ordre, en el cas de arbitratge mediació, i una mediació i un arbitratge, per aquest ordre, en el cas de mediació arbitratge;

    ·formalment són denominacions anàlogues a altres denominacions catalanes ja normatives, com ara cafè concert, esmorzar dinar o goma escuma, constituïdes també per dos substantius coordinats;

    ·són formes ja documentades en textos especialitzats;

    ·en altres llengües s'utilitzen designacions paral·leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Quant a arb-med i med-arb,

    ·són manlleus de l'anglès construïts per reducció de les formes desenvolupades corresponents;

    ·lingüísticament, com a manlleus, conserven el guionet d'origen, el qual, a més, facilita la lectura, perquè ajuda a identificar els dos formants del compost i permet la pronúncia tònica de tots dos;

    ·són les formes utilitzades habitualment entre els especialistes i en textos d'especialitat per a designar els conceptes;

    ·en altres llengües es documenten les formes paral·leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes arbitratge-mediació i mediació-arbitratge, amb guionet entre els formants, perquè la normativa estableix que aquest tipus de formacions s'escriuen amb els components separats, sense cap element d'unió.

    Es descarten les formes arbitratge i mediació i mediació i arbitratge, i també arbitratge amb mediació i mediació amb arbitratge, que també s'han valorat, perquè no tenen ús i perquè terminològicament resulten denominacions menys travades que les formes aprovades. Les formes arbitratge amb mediació i mediació amb arbitratge tenen també l'inconvenient que no posen els dos processos (l'arbitratge i la mediació) al mateix nivell, sinó que els fan dependre l'un de l'altre.

    Pel que fa a la categoria lèxica, les solucions adoptades responen als usos documentats i referits pels especialistes.

    [Acta 622, 2 de juny de 2017]
  • ca  mediació, n f
  • es  mediación, n f
  • en  mediation, n

Definició
Procediment de resolució alternativa de conflictes de caràcter voluntari i confidencial pensat per a facilitar la comunicació entre dues o més parts enfrontades mitjançant el suport d'un mediador, amb l'objectiu que les parts gestionin per elles mateixes una solució a les seves diferències.

Nota

  • La mediació és un procés voluntari, neutral, ràpid i confidencial. Es pot aplicar en diferents àmbits: familiar, escolar, comunitari, laboral, intercultural, justícia juvenil, entre d'altres.
  • La mediació permet que les parts trobin per elles mateixes solucions que s'adaptin a les seves necessitats, com un vestit a mida. És per això que després resulta més fàcil complir els acords assolits.

    Ofereix una atenció personalitzada en un entorn protegit i absolutament confidencial, i més flexibilitat i rapidesa que un judici o un arbitratge.

    Evita processos judicials contenciosos o permet tancar-los si ja han començat, amb els avantatges emocionals i econòmics que això implica.
mediació arbitratge mediació arbitratge

  • ca  mediació arbitratge, n f
  • ca  med-arb, n m sin. compl.
  • es  med-arb, n m
  • es  medarb, n m
  • es  mediación y arbitraje, n f
  • es  mediación-arbitraje, n f
  • fr  med-arb, n m
  • fr  med/arb, n m
  • fr  méd-arb, n m
  • fr  médiation-arbitrage, n f
  • it  med-arb, n m
  • it  mediazione-arbitrato, n f
  • en  med-arb, n
  • en  med/arb, n
  • en  mediation-arbitration, n
  • en  mediation/arbitration, n

Definició
Procediment de resolució alternativa de conflictes en què les parts pacten sotmetre el conflicte primer a una mediació i després a un arbitratge si no arriben a un acord a través de la mediació.

Nota

  • 1. Es recomana que en la mediació arbitratge participin sempre dos professionals diferents, a fi de preservar la imparcialitat i la neutralitat: un professional que condueixi la mediació i un altre que dugui a terme l'arbitratge, en cas que calgui. De vegades, malgrat tot, sovint per motius econòmics, les parts autoritzen que sigui un únic professional qui condueixi tot el procediment.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes arbitratge mediació (sin. compl. arb-med) i mediació arbitratge (sin. compl. med-arb):

    S'aproven les denominacions semànticament relacionades arbitratge mediació, juntament amb el sinònim complementari arb-med, i mediació arbitratge, juntament amb el sinònim complementari med-arb, pels motius següents:

    Pel que fa a arbitratge mediació i a mediació arbitratge, probablement calcs de l'anglès,

    ·són formes descriptives lingüísticament adequades, constituïdes per dos substantius coordinats referits als dos processos que conformen aquests procediments de resolució de conflictes: un arbitratge i una mediació, per aquest ordre, en el cas de arbitratge mediació, i una mediació i un arbitratge, per aquest ordre, en el cas de mediació arbitratge;

    ·formalment són denominacions anàlogues a altres denominacions catalanes ja normatives, com ara cafè concert, esmorzar dinar o goma escuma, constituïdes també per dos substantius coordinats;

    ·són formes ja documentades en textos especialitzats;

    ·en altres llengües s'utilitzen designacions paral·leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Quant a arb-med i med-arb,

    ·són manlleus de l'anglès construïts per reducció de les formes desenvolupades corresponents;

    ·lingüísticament, com a manlleus, conserven el guionet d'origen, el qual, a més, facilita la lectura, perquè ajuda a identificar els dos formants del compost i permet la pronúncia tònica de tots dos;

    ·són les formes utilitzades habitualment entre els especialistes i en textos d'especialitat per a designar els conceptes;

    ·en altres llengües es documenten les formes paral·leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes arbitratge-mediació i mediació-arbitratge, amb guionet entre els formants, perquè la normativa estableix que aquest tipus de formacions s'escriuen amb els components separats, sense cap element d'unió.

    Es descarten les formes arbitratge i mediació i mediació i arbitratge, i també arbitratge amb mediació i mediació amb arbitratge, que també s'han valorat, perquè no tenen ús i perquè terminològicament resulten denominacions menys travades que les formes aprovades. Les formes arbitratge amb mediació i mediació amb arbitratge tenen també l'inconvenient que no posen els dos processos (l'arbitratge i la mediació) al mateix nivell, sinó que els fan dependre l'un de l'altre.

    Pel que fa a la categoria lèxica, les solucions adoptades responen als usos documentats i referits pels especialistes.

    [Acta 622, 2 de juny de 2017]
mediació en projectes mediació en projectes

  • ca  mediació en projectes, n f
  • es  mediación en proyectos, n f
  • fr  médiation de projets, n f
  • en  contracted mediation, n
  • en  project mediation, n

Definició
Intervenció mediadora de caràcter preventiu aplicada a la gestió d'un projecte, en què un mediador acompanya l'equip responsable, especialment en la fase de presa de decisions, i l'ajuda a gestionar les relacions entre els membres de l'equip i a identificar possibles conflictes, amb l'objectiu d'evitar un encariment de costos econòmics i de temps.

Nota

  • 1. La mediació en projectes no és una mediació pròpiament dita, sinó un assessorament preventiu.
  • 2. Criteris aplicats aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mediació en projectes:

    S'aprova la denominació mediació en projectes, calc de l'anglès project mediation, pels motius següents:

    ·és una forma lingüísticament adequada, que uneix al nucli mediació el sintagma en projectes, referit a l'àmbit d'aplicació de l'activitat mediadora;

    ·en altres llengües es documenten denominacions paral·leles;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Entre mediació en projectes i mediació de projectes, totes dues formes possibles i adequades, s'ha optat per mediació en projectes, perquè es considera, d'acord amb l'opinió dels especialistes, que és una solució semànticament més precisa (mediació de projectes podria suggerir, segons els experts, la idea que es fa mediació en projectes concurrents). (1)

    Altres denominacions que s'han valorat, però que finalment s'han desestimat, d'acord amb l'opinió dels especialistes, són les següents:

    mediació acordada, mediació contractada, mediació contractual: aquestes denominacions s'adeqüen des d'un punt de vista semàntic al concepte, en el sentit que aquesta pràctica és convinguda entre els integrants del projecte i l'equip de mediació abans que el projecte s'iniciï, però són imprecises, perquè no remeten al punt central del terme, que és que es tracta d'una intervenció que té lloc en el marc d'un projecte.

    (1) Cal tenir present, malgrat aquesta decisió, que mediació de projectes seria també una forma adequada, tenint en compte que la preposició de pot introduir complements de significat molt divers (punt de partida, causa, motiu, mitjà, autor de l'acció, mode de l'acció, matèria, etc.) i que és molt utilitzada en la formació de denominacions especialitzades. En aquest cas, la preposició de també es justificaria a partir de l'estructura de complements que regeix el verb mediar (segons es recull a l'acta del Consell Supervisor núm. 591, el conflicte o l'assumpte en què es media es pot introduir tant amb la preposició en (mediar en projectes) com amb una estructura de complement directe (mediar projectes). En aquest cas, malgrat tot, la necessitat de precisió justifica la preferència per mediació en projectes.

    [Acta 622, 2 de juny de 2017]
  • ca  minijudici, n m
  • es  minijuicio, n m
  • es  miniproceso, n m
  • es  pequeño juicio, n m
  • fr  mini-procès, n m
  • it  mini-processo, n m
  • en  executive tribunal, n
  • en  minitrial, n
  • en  mini-trial, n var. ling.

Definició
Procediment de resolució alternativa de conflictes en què un òrgan constituït per alts directius de cadascuna de les parts en conflicte, habitualment reforçat amb un mediador o un expert neutral, negocia una solució fonamentada després d'examinar els fets i d'escoltar representants de cada part.

Nota

  • 1. Els minijudicis són especialment habituals en l'àmbit empresarial, on pretenen implicar els directius en la solució negociada de les disputes. Les parts negocien, prèviament, tots els termes del procediment (durada, composició de l'òrgan negociador, confidencialitat, despeses, etc.).
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme minijudici:

    S'aprova la denominació minijudici, calc de l'anglès minitrial, pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès minitrial, amb un cert ús en l'àmbit;

    ·és una forma lingüísticament adequada, creada sobre el nucli judici ("Acció de jutjar; l'efecte", i jutjar és "Decidir quelcom a favor o en contra (d'algú o d'alguna cosa)" i també "Pronunciar una decisió com a jutge (sobre algú o alguna cosa)") i la forma prefixada d'origen llatí mini-, que indica 'molt petit', en aquest cas en el sentit que és un judici a petita escala, privat;

    ·s'identifica sense dificultats amb el concepte, segons els experts consultats;

    ·és una forma ja documentada en textos especialitzats amb aquest sentit;

    ·en altres llengües es documenta la forma paral·lela;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma judici privat perquè no té ús, ni en català ni, la forma anàloga, en altres llengües.

    [Acta 622, 2 de juny de 2017]