Back to top

Diccionari de l'activitat parlamentària

Presentació
rebuig rebuig

Organització i funcionament, Funció legislativa

  • ca  rebuig, n m
  • oc  arrefús, n m
  • oc  refús, n m
  • es  rechazo, n m
  • fr  rejet, n m
  • en  rejection, n

Organització i funcionament, Funció legislativa

Definició
No acceptació d'una iniciativa parlamentària per majoria de vots en contra.

Nota

  • Són objecte de rebuig un dictamen, un article, una esmena, un vot particular o una proposició que s'han sotmès a segona votació després d'un empat, si torna a haver-hi empat.
  • Equivalent en llengua de signes catalana:
    youtu.be/AWOeInFVTdQ
recomanació recomanació

Organització i funcionament, Funció legislativa, Funcions d'impuls i de control de l'acció de govern

  • ca  recomanació, n f
  • oc  recomanacion, n f
  • es  recomendación, n f
  • fr  recommandation, n f
  • en  recommendation, n

Organització i funcionament, Funció legislativa, Funcions d'impuls i de control de l'acció de govern

Definició
Suggeriment o proposta que fa una ponència o una comissió legislativa pel que fa a les esmenes presentades.

Nota

  • 1. Fan recomanacions al Govern o al Parlament el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de Garanties Estatutàries. També tenen el caràcter de recomanacions els suggeriments que fa la Comissió de Peticions del Parlament en un àmbit determinat adreçats a un poder públic o a una institució.
  • 2. Vegeu també "esmena recomanada".
recurs d'empara al Tribunal Constitucional recurs d'empara al Tribunal Constitucional

Organització i funcionament, Relació amb altres institucions

  • ca  recurs d'empara al Tribunal Constitucional, n m
  • oc  recors d'empara ath Tribunau Constitucionau, n m
  • es  recurso de amparo al Tribunal Constitucional, n m
  • fr  recours d'amparo devant le Tribunal constitutionnel, n m
  • fr  recours de protection constitutionnelle, n m
  • fr  recours en amparo devant le Tribunal constitutionnel, n m
  • en  appeal for protection from Spanish Constitutional Court, n
  • en  writ of amparo before the Spanish Constitutional Court, n

Organització i funcionament, Relació amb altres institucions

Definició
Recurs que s'interposa davant el Tribunal Constitucional contra una decisió parlamentària, governativa o administrativa, o contra una decisió judicial per la presumpta violació d'un determinat dret o llibertat reconegut per la Constitució espanyola.

Nota

  • En l'àmbit parlamentari, el recurs d'empara al Tribunal Constitucional s'acostuma a interposar per vulneració dels drets de representació i participació que tenen els diputats.
recurs d'inconstitucionalitat recurs d'inconstitucionalitat

Organització i funcionament, Relació amb altres institucions

  • ca  recurs d'inconstitucionalitat, n m
  • oc  recors d'inconstitucionalitat, n m
  • es  recurso de inconstitucionalidad, n m
  • fr  recours d'inconstitutionnalité, n m
  • fr  recours en inconstitutionnalité, n m
  • en  appeal on the basis of unconstitutionality, n
  • en  complaint of unconstitutionality, n

Organització i funcionament, Relació amb altres institucions

Definició
Recurs que el Parlament i el Govern poden presentar davant del Tribunal Constitucional contra lleis estatals o disposicions normatives amb força de llei aprovades pel Govern de l'Estat.

Nota

  • Per a interposar un recurs d'inconstitucionalitat cal el dictamen previ del Consell de Garanties Estatutàries.
  • Equivalent en llengua de signes catalana:
    youtu.be/iroFfYc-kTE
reforma de l'Estatut reforma de l'Estatut

Funció legislativa

  • ca  reforma de l'Estatut, n f
  • oc  reforma der Estatut, n f
  • es  reforma del Estatuto, n f
  • fr  réforme du Statut, n f
  • en  reform of the Statute of Autonomy, n

Funció legislativa

Definició
Procediment de modificació de l'Estatut d'autonomia de Catalunya a iniciativa del Parlament o el Govern de la Generalitat, o també de les Corts Generals.

Nota

  • 1. La reforma de l'Estatut és regulada pel mateix Estatut d'autonomia de Catalunya i pel Reglament del Parlament. El procediment és diferent segons si afecta aspectes determinats de l'exercici de l'autogovern o si afecta les relacions de Catalunya amb l'Estat.
  • 2. Els ajuntaments i els ciutadans tenen potestat per a proposar al Parlament de Catalunya que iniciï una reforma de l'Estatut.
  • 3. L'aprovació d'una reforma de l'Estatut requereix el vot favorable de dues terceres parts dels diputats, la remissió i la consulta a les Corts Generals, per mitjà d'una delegació que nomena el Parlament, la tramitació i l'aprovació de les Corts Generals per mitjà d'una llei orgànica i el referèndum positiu dels electors de Catalunya.
  • 4. El Parlament pot retirar la proposta de reforma de l'Estatut que hagi presentat en qualsevol moment de la tramitació davant les Corts Generals, abans que sigui aprovada de manera definitiva.
reforma del Reglament reforma del Reglament

Funció legislativa

  • ca  reforma del Reglament, n f
  • oc  reforma deth Reglament, n f
  • es  reforma del Reglamento, n f
  • fr  réforme du Règlement, n f
  • en  reform of the Rules of Procedure, n

Funció legislativa

Definició
Procediment de modificació del Reglament del Parlament a iniciativa d'un grup parlamentari.

Nota

  • 1. La reforma del Reglament es tramita en la Comissió del Reglament per mitjà d'una ponència redactora.
  • 2. L'aprovació d'una reforma del Reglament correspon al Ple del Parlament i requereix majoria absoluta.
refosa legislativa refosa legislativa

Funció legislativa, Relació amb altres institucions

  • ca  refosa legislativa, n f
  • oc  rehonuda legislativa, n f
  • es  refundición legislativa, n f
  • fr  refonte législative, n f
  • en  legislative rewriting, n

Funció legislativa, Relació amb altres institucions

Definició
Fusió de diversos textos legislatius sobre una matèria determinada feta pel Govern per delegació legislativa del Parlament.

Nota

  • 1. La refosa legislativa pot incloure la regularització, l'aclariment o l'harmonització de diferents disposicions i lleis.
  • 2. La refosa legislativa dona lloc a un text refós que s'aprova per mitjà d'un decret legislatiu.
  • 3. Vegeu també "text refós".
  • Equivalent en llengua de signes catalana:
    youtu.be/wsmjOYcaxgw
règim interior règim interior

Organització i funcionament

  • ca  règim interior, n m
  • oc  regim interior, n m
  • es  régimen interior, n m
  • fr  régime interne, n m
  • en  internal system, n

Organització i funcionament

Definició
Sistema d'organització de l'Administració parlamentària, que inclou el conjunt de normes que en regulen el funcionament intern.

Nota

  • Vegeu també "Estatuts del règim i el govern interiors del Parlament de Catalunya".
Registre d'interessos dels diputats Registre d'interessos dels diputats

Organització i funcionament

  • ca  Registre d'interessos dels diputats, n m
  • oc  Registre d'interèssi des deputats, n m
  • es  Registro de intereses de los diputados, n m
  • fr  Registre des intérêts des députés, n m
  • en  Register of Members' Interests, n

Organització i funcionament

Definició
Registre que recull la informació, determinada per la Mesa del Parlament, que els diputats inclouen en la seva declaració d'activitats i béns.

Nota

  • El Registre d'interessos dels diputats es troba sota la custòdia de la Secretaria General del Parlament.
Registre de grups d'interès del Parlament Registre de grups d'interès del Parlament

Organització i funcionament

  • ca  Registre de grups d'interès del Parlament, n m
  • oc  Registre de grops d'interès deth Parlament, n m
  • es  Registro de grupos de interés del Parlamento, n m
  • fr  Registre des groupes d'intérêt du Parlement, n m
  • en  Register of Interest Groups of the Parliament, n

Organització i funcionament

Definició
Registre públic del Parlament de Catalunya en què s'inscriuen les persones físiques o jurídiques de caràcter privat que, en interès d'altres persones o com a expressió directa d'interessos col·lectius, acompleixen activitats que poden influir en l'elaboració de les lleis o en l'exercici de les altres funcions parlamentàries.

Nota

  • 1. El Reglament del Parlament regula el contingut i la publicitat de les dades del Registre de grups d'interès del Parlament i els drets i les obligacions de les persones i organitzacions que hi estan inscrites, inclòs el compliment del Codi de conducta dels grups d'interès.
  • 2. El funcionament del Registre de grups d'interès del Parlament ha de respectar el dret dels diputats i dels grups parlamentaris a exercir el mandat sense restriccions.
  • 3. El Registre de grups d'interès del Parlament rep el suport del Registre de grups d'interès de Catalunya, gestionat pel Govern de la Generalitat, per a garantir l'intercanvi d'informació.