sessió informativa
sessió informativa
Organització i funcionament, Funcions d'impuls i de control de l'acció de govern
- ca sessió informativa, n f
- oc session informativa, n f
- es sesión informativa, n f
- fr séance d'information, n f
- en briefing, n
Organització i funcionament, Funcions d'impuls i de control de l'acció de govern
Definició
Sessió d'una comissió parlamentària en què compareix un membre del Govern per explicar una actuació governamental o respondre les preguntes que li formulin els diputats.
Nota
- 1. Un membre del Govern pot comparèixer en una sessió informativa per acord d'aquest o a petició pròpia. També hi pot comparèixer per acord d'una comissió parlamentària, a petició d'un grup parlamentari.
- 2. En una sessió informativa un membre del Govern pot comparèixer assistit de càrrecs i de personal de l'Administració de la Generalitat, els quals poden intervenir.
- 3. També poden comparèixer en sessió informativa els senadors que representen la Generalitat de Catalunya al Senat d'Espanya, el síndic de greuges o el director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
- 4. Vegeu també "compareixença".
sessió ordinària
sessió ordinària
Organització i funcionament
- ca sessió ordinària, n f
- oc session ordinària, n f
- es sesión ordinaria, n f
- fr séance ordinaire, n f
- en regular session, n
- en regular sitting, n
Organització i funcionament
Definició
Sessió parlamentària que té lloc dins dels dos períodes de sessions anuals hàbils del Parlament.
Nota
- Les sessions ordinàries del Parlament tenen lloc del 16 d'agost al 31 de desembre i del 15 de gener al 31 de juliol, generalment de dilluns a divendres.
sessió parlamentària
sessió parlamentària
Organització i funcionament
- ca sessió parlamentària, n f
- oc session parlamentària, n f
- es sesión parlamentaria, n f
- fr séance parlementaire, n f
- en parliamentary session, n
- en parliamentary sitting, n
Organització i funcionament
Definició
Reunió o conjunt de reunions parlamentàries dedicades a tractar tots els afers inclosos en l'ordre del dia d'una convocatòria.
Nota
- 1. Una sessió parlamentària pot ser ordinària o extraordinària. Les sessions del Ple del Parlament són convocades pel president del Parlament i les d'una comissió parlamentària, pel president de comissió.
- 2. Una sessió parlamentària comença i s'acaba amb la fórmula d'inici i la de cloenda pronunciades pel president del Parlament o pel president de comissió ("s'obre la sessió" i "s'aixeca la sessió").
- 3. Una sessió parlamentària pot ser suspesa o aixecada pel president del Parlament o el president de comissió en cas d'aldarulls o per desobediència d'un diputat.
- 4. Les sessions del Ple del Parlament es tenen al Saló de Sessions i les sessions de les comissions parlamentàries a les sales corresponents de la seu del Parlament, a la ciutat de Barcelona. Les sessions parlamentàries també es poden tenir en altres indrets de Catalunya, per acord de la Mesa del Parlament i la Junta de Portaveus.
sessió plenària
sessió plenària
Organització i funcionament
- ca ple, n m
- ca sessió plenària, n f
- oc plen, n m
- oc session plenària, n f
- es pleno, n m
- es sesión plenaria, n f
- fr plénière, n f
- fr séance plénière, n f
- en plenary meeting, n
- en plenary session, n
- SC https://youtu.be/BdzvIdTSUJw
Organització i funcionament
Definició
Sessió parlamentària que el Ple del Parlament, reunit formalment, destina a tractar els afers inclosos en un ordre del dia.
Nota
- 1. Els membres del Govern poden assistir als plens i poden prendre-hi la paraula. També hi poden comparèixer i intervenir personalitats rellevants dels àmbits institucional, polític, social, científic o cultural, que són convidades pel Ple del Parlament o pel president del Parlament.
- 2. Una entitat o un grup social pot comparèixer i intervenir en un ple monogràfic o un ple extraordinari, a petició de dos grups parlamentaris, si així ho acorda la Junta de Portaveus.
- 3. Vegeu també "calendari de plens".
sessió secreta
sessió secreta
Organització i funcionament
- ca sessió secreta, n f
- oc session secrèta, n f
- es sesión secreta, n f
- fr séance secrète, n f
- en secret session, n
Organització i funcionament
Definició
Sessió parlamentària en què es tracten matèries secretes o reservades, per la qual cosa no és pública.
Nota
- 1. Una sessió secreta no és accessible al públic, no es publica en el Diari de Sessions i no es transmet pel Canal Parlament. En aquest sentit, és una excepció al caràcter públic de les sessions parlamentàries.
- 2. Són sessions secretes les de la Comissió de Matèries Secretes i Reservades. També ho poden ser les del Ple del Parlament, les de la Diputació Permanent o les de qualsevol comissió parlamentària si així s'acorda per una majoria reforçada de dos terços.
seu del Parlament
seu del Parlament
Organització i funcionament
- ca seu del Parlament, n f
- oc sedença deth Parlament, n f
- es sede del Parlamento, n f
- fr siège du Parlement, n m
- en seat of Parliament, n
Organització i funcionament
Definició
Lloc on està situat el Parlament de Catalunya i on es tenen les reunions dels òrgans parlamentaris.
Nota
- L'Estatut d'autonomia determina que la seu permanent del Parlament de Catalunya és a la ciutat de Barcelona. Actualment és el Palau del Parlament, l'edifici rehabilitat de l'antic arsenal de la Ciutadella.
seu legislativa plena
seu legislativa plena
Funció legislativa
- ca seu legislativa plena, n f
- oc sedença legislativa plea, n f
- es sede legislativa plena, n f
- fr délégation législative à une commission, n f
- en full legislative authority of a committee, n
- en full legislative procedure, n
Funció legislativa
Definició
Procediment legislatiu especial per mitjà del qual el Ple del Parlament delega en una comissió parlamentària l'aprovació d'un projecte de llei o una proposició de llei.
Nota
- No es poden aprovar en seu legislativa plena els projectes de llei o les proposicions de llei de desplegament bàsic de l'Estatut, la llei de pressupostos o les lleis de delegació legislativa.
SGC
SGC
Relació amb altres institucions
- ca Síndic de Greuges de Catalunya, n m
- ca SGC, n m sigla
- oc Sindic de Grèuges de Catalonha, n m
- oc SGC, n m sigla
- es Defensor del Pueblo de Cataluña, n m
- es SGC, n m sigla
- fr Médiateur de Catalogne, n m
- en Catalan Ombudsman, n
- en Ombudsman of Catalonia, n
Relació amb altres institucions
Definició
Institució de la Generalitat, configurada com un òrgan de caràcter unipersonal, que té la missió de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans davant les administracions públiques.
Nota
- 1. El Síndic de Greuges de Catalunya es regula per l'Estatut d'autonomia i per una llei específica del Parlament de Catalunya. El Síndic de Greuges gaudeix d'autonomia reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària. Es relaciona amb el Parlament mitjançant la Comissió del Síndic de Greuges.
- 2. El Síndic de Greuges de Catalunya ha de presentar el resultat de les seves actuacions al Parlament. Les recomanacions del Síndic de Greuges de Catalunya no són vinculants.
signatari | signatària
signatari | signatària
Funció legislativa
- ca signatari | signatària, n m, f
- oc signatari | signatària, n m, f
- es firmante, n m, f
- fr signataire, n m, f
- en signatory, n
Funció legislativa
Definició
Persona que dona suport a una iniciativa legislativa popular, impulsada per la comissió promotora corresponent, i ho fa constar mitjançant la seva rúbrica al plec de signatures juntament amb el text íntegre de la proposició de llei.
Nota
- Els signataris han de complir els requisits establerts per la llei i s'han d'identificar degudament.
síndic de comptes | síndica de comptes
síndic de comptes | síndica de comptes
Relació amb altres institucions, Funció interventora
- ca síndic de comptes | síndica de comptes, n m, f
- oc sindic de compdes | sindica de compdes, n m, f
- es síndico de cuentas | síndica de cuentas, n m, f
- fr commissaire aux comptes, n m, f
- en Public Audit Officer, n
Relació amb altres institucions, Funció interventora
Definició
Membre de la Sindicatura de Comptes de Catalunya.
Nota
- 1. El Parlament de Catalunya designa els set síndics de comptes que integren la Sindicatura de Comptes de Catalunya per majoria reforçada de tres cinquenes parts, per a un període de sis anys renovable una vegada. D'entre ells set, els síndics trien el síndic major, que exerceix la presidència i la representació de la institució.
- 2. Els síndics de comptes, inclòs el síndic major, poden comparèixer al Parlament a petició dels grups parlamentaris, perquè presentin la memòria anual d'activitats i el compte de la Sindicatura.