Advertència / advertiment

Manual de llenguatge judicial

advertència       És un avís amb una amenaça d’imposar una pena si és desobeït.

advertiment      És senzillament un avís i no pas una amenaça d’imposar una pena.

 

En castellà, advertencia s’usa amb tots dos sentits i apercibimiento correspon a advertència.

Curiosament, però, a aquests dos substantius que tenen un matís diferent, els correspon el mateix verb: advertir. És a dir, que tant de fer un avís amb una amenaça com de fer-lo sense, en direm advertir.

          “Us cito com a testimoni, amb l’advertència que si no compareixeu a la crida judicial us pot ser imposada

          una multa de 50 euros.”

En aquesta frase el terme correcte és advertència perquè, d’una banda, hi ha un avís (el de comparèixer a una crida judicial) i, de l’altra, hi ha una amenaça (la d’una multa si no hi compareix). També podríem construir la frase d’una altra manera: “Us cito com a testimoni i us adverteixo que si no compareixeu a la crida judicial us pot ser imposada una multa de 50 euros.”

         “Feu-li l’advertiment que pot apoderar una persona per presentar les proves de descàrrec.”

En canvi, en aquest segon exemple el terme adequat és advertiment  perquè no hi ha l’amenaça d’una sanció per a qui no presenti les proves de descàrrec. Una altra manera d’expressar-ho seria: Advertiu-lo que pot apoderar una persona per presentar les proves de descàrrec.”

 

Font: Manual de llenguatge judicial

Servei Lingüístic de l’Àmbit Judicial