El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) dona per a contravenir la definició següent:

contravenir 
v. intr. [LC] Obrar en contra d’una llei, de les prescripcions d’un reglament, etc. Contravenir a una llei, a un pacte.

Es tracta d’un verb intransitiu que regeix un complement amb la preposició a, tal com il·lustra l’exemple del diccionari.

✘ Els acusen de contravenir alguns principis constitucionals.

✓ Els acusen de contravenir a alguns principis constitucionals.

Amb el mateix sentit, també existeix el verb contrafer, que el DIEC recull en l’accepció 3 de l’article corresponent:  

contrafer
1 1 v. tr. [LC] Imitar d’una manera il·lícita (l’obra d’un altre). (...)
1 2 v. tr. [LC] [NU] Imitar fraudulentament (un objecte que té un caràcter autèntic), falsificar. (...)
1 3 v. tr. [FL] [FLL] contrafer a l’espiritual Substituir el contingut profà d’una obra per una temàtica religiosa, però conservant elements formals que fan reconeixedor l’original.
2 tr. [LC] Estrafer.
3 tr. [LC] ant. Contravenir (a una llei, a un reglament, etc.).

En aquest cas, d’acord amb el DIEC, es tracta d’un verb transitiu i, per tant, regeix complement directe: contrafer una llei, un reglament. Atès que contrafer en aquesta accepció és un arcaisme, en el llenguatge administratiu o jurídic actual és preferible fer servir el verb contravenir.

✓ ús correcte | ✘ ús incorrecte | ~ ús no recomanable

Font: Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya