El terme micromasclisme sorgeix de l’àmbit de la psicologia i les ciències socials. Es refereix als comportaments o les actituds masclistes presents en la vida quotidiana que es manifesten d’una manera més o menys subtil i que la societat ha normalitzat o invisibilitzat.
Tot i que no figura en el diccionari normatiu, el podem trobar a la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat, definit d’aquesta manera:
micromasclisme
Comportament interpersonal legitimat per l’entorn social que contribueix d’una manera poc perceptible a la discriminació de la dona en la vida quotidiana.
Malgrat el seu origen especialitzat, apareix freqüentment en textos divulgatius i periodístics, i l’ús que se’n fa pot ser referit al fenomen en general (el micromasclisme), però també, i molt sovint, a cadascuna de les actituds o comportaments que el formen (els micromasclismes). Al Parlament, el terme es troba tant en textos d’impuls al Govern com en textos pròpiament normatius. A mesura que el terme s’ha normalitzat s’han suprimit les cometes amb què se solia marcar quan era d’aparició recent.
✓ El Parlament de Catalunya (...) insta el Govern a (...) elaborar un pla que contingui, com a mínim, les mesures següents: (...)
h) Avaluació dels continguts televisius que fomenten o difonen «micromasclismes» o situacions de dominació masclista entre adolescents, encarregada al Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
(Moció 68/X del Parlament de Catalunya)
✓ L’Administració de la Generalitat ha d’oferir formació específica en gènere, igualtat i drets de les dones a tots els professionals que treballen en centres penitenciaris i judicials i, específicament: (...)
b) Als cossos penitenciaris, amb l’objectiu d’evitar l’estigmatització de les internes i l’exercici de micromasclismes contra les dones.
(Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, art. 54.4)
✓ ús correcte | ✘ ús incorrecte | ~ ús no recomanable
Font: Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya