Els adverbis numerals llatins es fan servir en les lleis de modificació quan s’han d’afegir articles, apartats o altres elements nous entre articles, apartats o altres elements ja existents de la llei que es modifica, per a no alterar la numeració d’aquests elements. Els numerals llatins són manlleus no adaptats i, per tant, s’escriuen en cursiva.

S’afegeix un article, el 20 bis, a la Llei 16/2002, amb el text següent...

D’acord amb l’exemple, la introducció a la llei modificada d’un article nou numerat com a 20 bis –és a dir, utilitzant un adverbi numeral llatí– permet de mantenir els articles existents amb la numeració sense modificar (articles 20 i 21):

Article 20. Activitats i instal·lacions sotmeses a llicència d’obres o altres actes d’intervenció municipal

Article 20 bis. Activitats festives i altres actes a la via pública

Article 21. Ordenances reguladores de la contaminació acústica

Els adverbis numerals llatins també es fan servir per a numerar apartats o articles que s’afegeixen a l’articulat d’un projecte o una proposició de llei que estan en tramitació. En aquest cas, la numeració per mitjà d’adverbis numerals llatins és provisional i es fa servir com a eina de treball només mentre duren els treballs de la comissió o la ponència que tramita el projecte o la proposició.

En el cas que hi hagi més d’un element intercalat, cada repetició ha d’anar seguida de l’adverbi llatí corresponent (bis, ter, quater, quinquies, etc.). Per exemple:

d) Arxius dels museus adscrits al departament competent en matèria de cultura o a les entitats que en depenen.

d bis) Arxiu del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat.

d ter) Centre de documentació de la direcció general competent en matèria de patrimoni etnològic i cultura popular.

e) Biblioteca de Catalunya.

En el quadre següent es reprodueixen els adverbis numerals llatins fins a la dotzena repetició:

Font: Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya