En la redacció jurídica és molt abundant l’ús de la perífrasi venir + gerundi en què el verb venir no té el matís de moviment. Aquest ús, però, no és adequat i cal recórrer a altres construccions com el present d’indicatiu o el pretèrit perfet.

Quan una empresa posa en marxa un expedient de regulació d’ocupació o un expedient de regulació temporal d’ocupació

Davant la situació d’emergència sanitària global causada per la COVID-19, el Govern de l'Estat ha anunciat diverses mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social d’aquesta malaltia, sobretot en col·lectius especialment vulnerables.

Decretar significa ‘ordenar per mitjà d’un decret’, i no pas per mitjà d’una resolució judicial, acció que podem expressar amb el verb disposar.

✘La jutgessa ha decretat la presó provisional sense fiança de la condemnada.

Les preposicions sovint comporten més d’un maldecap, sobretot quan l’ús d’una o altra canvia el significat de la frase. Una expressió que ho il·lustra és la que fem servir per indicar la data.

En el llenguatge parlamentari esmenar significa 'introduir canvis en un text sotmès a debat per mitjà de propostes d'addició, modificació o supressió, anomenades esmenes'.

Quan ens hem trobat al bell mig d’un conflicte, probablement tots hem sentit en algun moment, d’una manera o altra, la necessitat de distanciar-nos-en per a avaluar-lo amb més tranquil·litat i objectivitat, a fi d’obtenir una nova perspectiva que ens ajudés a resoldre’l d’una manera constructiva

Dimarts 21 de gener es commemora el Dia Europeu de la Mediació, i per això us proposem com a #termedelasetmana el terme resolució alternativa de conflictes.

1. En els documents judicials, per indicar en quin text legal es basen les afirmacions que s’hi fan o les ordres que s’hi donen, de vegades trobem fórmules que són un calc incorrecte de fórmules castellanes amb l’article lo.

L’ús del verb ostentar per designar l’acció d’exercir un càrrec és considerat un ús pompós del llenguatge i, fins i tot, jerarquitzant.

El verb extradir és un verb incoatiu, és a dir, un verb acabat en -ir que afegeix a l’arrel la forma -eix- (-ix en català occidental) en la primera, segona i tercera persones del singular i en la tercera del plural dels presents d’indicatiu i subjuntiu.

Aquesta setmana hem publicat un diccionari que ens fa una il·lusió especial: la Terminologia dels drets de l’infant, basada en la Convenció sobre els Drets de l’Infant adoptada per les Nacions Unides ara fa precisament 30