El gerundi és una forma verbal de la qual se sol abusar en els textos normatius. Aquest excés sovint fa que s’allarguin innecessàriament les frases i, per tant, la comprensió i la llegibilitat del text es redueix. A més a més, en molts casos utilitzem el gerundi simple incorrectament.

El gerundi expressa una acció anterior o simultània a l'acció del verb principal. També pot expressar la manera com es duu a terme l’acció del verb principal. Per tant, desenvolupa la funció de complement circumstancial de temps (CCT) o de manera (CCM).

Per esbrinar si l’usem correctament, això és, si compleix alguna d’aquestes funcions (CCM o CCT), cal tenir en compte el següent:

Si canviem l’ordre de la frase de gerundi, no canvia el significat.

✓ L’advocat en demana l’absolució basant-se en els arguments exposats.

✓ (Basant-se en els arguments exposats, l’advocat en demana l’absolució.)

✘ La víctima va caure trencant-se una cama.

✘ (Trencant-se una cama, la víctima va caure.)

Si el gerundi fa la funció de CCM, respon a la pregunta com?

✓ El condemnat ha sortit de la sala tremolant de por.

✓ (Com ha sortit? Tremolant de por.)

Atès que el gerundi simple sovint fa les funcions de CCM i CCT alhora, totes dues proves poden funcionar en una mateixa frase.

✓ Va trobar la peça de convicció remenant els arxius.

✓ (Com la va trobar? Remenant els arxius.)

✓ (Remenant els arxius, va trobar la peça de convicció.)

[Font: Saps què?

Servei Lingüístic de l’Àmbit Judicial]