La XII Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia, que porta per títol “El dret d’opció lingüística a la justícia, amb una mirada internacional”, es va celebrar el 28 de maig de 2021 i va tenir com a objectiu abordar el dret d’opció lingüística a la justícia. 

Les conclusions que es van extreure de la jornada de debat és que el dret d’opció lingüística dels ciutadans de Catalunya en l’àmbit de la justícia no està suficientment protegit. Malgrat que el marc actual legislatiu actual estipula aquest dret mitjançant l’article 231 de la Llei del poder judicial, no es garanteixen els recursos necessaris per fer-lo efectiu. Així doncs, el marc legal actual és clarament insuficient a l’hora de fer garantir el dret que ens ocupa. Algunes de les causes que condueixen a aquesta situació són:

• El perfil sociolingüístic de l’Administració justícia, clarament castellanitzat i castellanitzant.
• La manca de normes que obliguin els jutges i altres agents que intervenen en l’àmbit jurídic a saber el català.

La mirada internacional que ha precedit la taula rodona permet arribar a les conclusions següents:

• El cas de Gal·les demostra que, d’una banda, una actitud positiva de les autoritats judicials afavoreix l’ús de les llengües minoritàries en les altes instàncies, ja que el dret a utilitzar el gal·lès no està qüestionat. I de l’altra, que optar per la llengua majoritària per raons de conveniència també constitueix una raó més per aparcar la llengua minoritzada.
• El cas de Letònia demostra que aconseguir una actitud proactiva vers la llengua és molt més important que disposar d’un marc legal sòlid, perquè justament a Letònia els jutges i funcionaris tenen el requisit de saber letó per exercir, però com que els funcionaris no mostren una actitud positiva, els usos lingüístics del rus continuen essent majoritaris.
• El cas de Brussel·les deixa palès que obligar els jutjats a estar formats per jutges neerlandòfons i jutges francòfons és una via eficaç per garantir el dret d’opció lingüística dels ciutadans.

Així mateix, la jornada va resultar ser un espai de trobada útil per reflexionar sobre la situació del dret d’opció lingüística a la justícia, així ho va demostrar el conjunt de solucions proposades pels ponents. Proposem classificar les mesures segons si afecten el marc legal o les actituds. Com a mesures que afecten el marc legal:

1. Incloure a la taula de diàleg amb l’Estat l’obligatorietat que els jutges i funcionaris destinats a Catalunya hagin d’acreditar el coneixement del català; i si això no fos possible, obligar els jutges i fiscals i tot el funcionariat judicial a, com a mínim, entendre el català.
2. Obligar els jutges a informar dels drets d’opció lingüística als catalanoparlants abans de començar un judici.
3. Que els intèrprets de judicis tinguin com a requisit poder acreditar capacitat per traduir cap a les dues llengües oficials, per tal de garantir el dret d’opció lingüística.
4. Establir, per llei, l’obligatorietat d’oferir tant en català com en castellà les plataformes de tramitació de consultes i documents registrals.
5. Publicar les sentències en format bilingüe, tal com es fa al País Basc.
6. Que per aconseguir mèrits i reconeixement, el jutge no hagi d’acreditar el nivell B de català, sinó que hagi d’acreditar l’ús del català en resolucions judicials.

Com a mesures que afecten les actituds:

1. Que el Govern autonòmic sigui més militant i bel·ligerant i adopti més mesures d’acció positiva.
2. Aconseguir que l’Estat esdevingui sensible a la seva pluralitat lingüística i la riquesa cultural que predica en l’article 3 de la Constitució.
3. Fomentar que els advocats tradueixin els seus formularis en català per poder exercir en aquesta llengua.
4. Trencar la resistència al canvi que caracteritza el cos de jutges espanyol.
5. Aparcar la por reverencial i promoure una actitud més militant que no abdiqui davant de determinades situacions.

D’altra banda, també es va arribar a la conclusió que la percepció de les mesures de foment del català pot variar fins i tot dins un mateix àmbit: Guil, magistrada de l’àmbit penal, no va valorar la mesura dels incentius econòmics als jutges com una mesura efectiva; en canvi, Agustí Maragall, magistrat de la jurisdicció social, va opinar que la mesura va servir per trencar molts esquemes i va aconseguir que la majoria dels jutges de l’àmbit social redactessin les sentències en català.

Per acabar, a la jornada es va constatar que estem en una situació estancada. Fa anys que el sector demana reformes normatives que permetin establir el requisit d’acreditar coneixements de català per exercir de jutge. A pesar d’aquest estancament, cal ser perseverants en la militància.

Podeu accedir al vídeo de la Jornada en aquest enllaç.

Font: Servei Lingüístic del CICAC