Des del 1999, cada any, entre el 4 i el 10 d’octubre se celebra la Setmana Mundial de l’Espai, una iniciativa de les Nacions Unides per a recordar les contribucions de la ciència i de la tecnologia espacials a la millora de la condició humana. En aquest marc, us volem proposar com a #termedelasetmana el terme espai ultraterrestre.

Fa referència a l’espai situat fora dels límits de l’atmosfera, en el qual cap estat exerceix sobirania, i que està sotmès als tractats internacionals i a altres normes internacionals.

L’espai ultraterrestre comença on s’acaba l’espai aeri, però la delimitació de la frontera entre l’espai ultraterrestre i l’espai aeri no és clara i pot respondre a criteris diversos. D’acord amb criteris científics, es pot situar en el límit de l’atmosfera o en el límit del camp gravitatori de la Terra; d’acord amb criteris funcionals, es pot situar a l’altura fins a la qual pot volar una aeronau o en el punt més baix en què orbita un satèl·lit artificial; finalment, d’acord amb criteris zonals, es pot situar entre els 90 i els 110 quilòmetres d’altura.

Des del punt de vista de la forma, es tracta d’un terme sintagmàtic, en què a la base espai (que en aquest context seria una reducció del que al diccionari normatiu es recull com a espai còsmic, és a dir, ‘espai que hi ha més enllà de l’atmosfera terrestre’) s’afegeix l’adjectiu ultraterrestre, format pel prefix ultra- (forma d’origen llatí que indica ‘més enllà’) i l’adjectiu terrestre (‘relatiu o pertanyent a la Terra’).

Com es pot deduir del significat, el terme forma part del Diccionari de relacions internacionals, en què podreu consultar més de 1.300 termes relacionats amb les relacions internacionals i el marc jurídic i competencial dels actors internacionals. Cada fitxa terminològica conté una denominació catalana; sinònims, si n’hi ha; equivalents en castellà, francès i anglès; definició, i, sovint, notes explicatives.

[Font: TERMCAT]